La guerrilla ocupa una base militar birmana a la frontera amb Tailàndia

La guerrilla karen, una de les principals faccions rebels, i la més hostil al cop d’Estat de la junta militar de Birmània, es va apoderat d’una base de l’exèrcit a la frontera amb Tailàndia. Les forces birmanes hi va respondre amb bombardejos aeris. “Les nostres tropes han ocupat una base militar” a l’Estat Karen (al sud-est del país, a prop de la frontera amb Tailàndia, segons va informar Padoh Saw Taw Nee, un dels portaveus de la Unió Nacional Karen (KNU) a l’agència Afp. No va precisar si s’havien produït víctimes. Un portaveu de la junta militar, Zaw Min Tun, va confirmar la notícia i va assenyalar que hi hauria represàlies.

Les tensions entre els militars i alguns grups ètnics s’han intensificat les últimes setmanes després del cop d’Estat de l’1 de febrer que va enderrocar Aung San Suu Kyi. La KNU aplega diversos milers d’homes i és particularment hostil al cop d’Estat. Aquesta guerrilla afirma acollir al territori que controla uns 2.000 opositors.

Les hostilitats a la zona han provocat una onada de refugiats en direcció a l’altre costat de la frontera. “Moltes persones han fugit”, declara Hkara, que resideix al petit poble tailandès de

Mae Sam Laep. Segons oenagés que operen a la zona, les hostilitats han provocat el desplaçament d’uns 24.000 civils.

No és la primera vegada que els karen ocupen una base militar. Ja ho van fer a finals de març, en una acció en la qual van morir una desena de soldats. El que és nou són les represàlies aèries.

Des de la independència de Birmània el 1948 nombrosos grups ètnics han entrat en conflicte amb el govern central per aconseguir més autonomia, una gestió més directa dels recursos naturals dels territoris en els quals viuen o el control sobre el lucratiu tràfic de drogues.

Els últims anys, els militars havien segellat acords amb una desena de grups, entre els quals la KNU. Però amb la repressió desfermada després del cop d’Estat, han amenaçat de tornar a les armes. Segons les associacions de drets humans, la repressió militar ha costat ja més de 750 civils.

El cap de la junta militar, el general Min Aung Hlaing, ha justificat el cop d’Estat en un frau legislatiu a les eleccions de novembre, en les quals va guanyar la Lliga Nacional per la Democràcia d’Aung San Suu Kyi. Les declaracions dels militars no han convençut ningú. La junta militar també s’ha fet el desentès a les demandes internacionals per reconduir el conflicte.