Nou cas de violència de gènere

Una dona de la Bisbal del Penedès, de 50 anys, que va morir ahir per cremades molt greus a l’hospital Vall d’Hebron, va acusar la seva parella d’haver-la ruixat amb gasolina i haver-li calat foc. Els Mossos d’Esquadra no van donar versemblança a la versió del presumpte culpable que ella s’havia volgut suïcidar i el van detenir. L’Ajuntament de la localitat ha declarat tres dies de dol pel que sembla un brutal assassinat masclista, que seria el vuitè dels comesos a Espanya des de principis d’any i el segon a Catalunya. El 2020 van morir 45 dones en mans de les seves parelles.

Un assassinat masclista tan lamentable, cruel i execrable suposa un nou crit d’alarma davant el risc a què les dones estan sotmeses com a conseqüència de la violència de gènere portada fins a les últimes conseqüències. Per això és tan important lluitar contra aquest flagell des que comença a manifestar-se amb les primeres agressions, per lleus que puguin semblar, o fins i tot des de les primeres amenaces verbals. No s’ha de deixar que vagin a més. En aquest sentit cal facilitar l’accés de les dones a canals, mitjans o serveis assistencials als quals puguin acudir per demanar ajuda en el moment en què se sentin agredides. Els familiars i els amics més propers són un suport crucial. Cal incrementar les campanyes de conscienciació sobre aquesta necessitat de reaccionar a temps. Hi hem d’insistir perquè s’ha

Cal activar amb urgència les mesures ja previstes per combatre les agressions masclistes

constatat que la majoria de les dones mortes no havien presentat denúncies prèvies. No es tracta, per descomptat, de descarregar sobre les dones la responsabilitat de posar fi a la violència de gènere, sinó de posar al seu abast els mitjans necessaris perquè puguin ser les primeres a defensar-se –o demanar ajuda– davant un problema que la societat encara no ha estat capaç de resoldre. Ho demostra el degoteig constant de víctimes mortals. Cal redoblar, per tant, els esforços del conjunt de la societat per actuar més eficaçment contra la violència masclista. Aquesta és una de les grans assignatures pendents.

Des de diversos àmbits socials i polítics, el 2017 es va impulsar la firma al Congrés dels Diputats del pacte contra la Violència de Gènere, amb l’acord de tots els partits, que incloïa fins a duescentes mesures concretes per erradicar aquesta xacra. Va ser un pas històric. Però l’execució d’aquest pacte només s’ha desenvolupat en un 25% i això és inacceptable. Entre les dues-centes mesures citades s’incloïen actuacions que van des de l’àmbit preventiu fins al pal·liatiu, de tipus educatiu, laboral, legal, judicial, policial, sanitari, institucional o relacionats amb l’assistència a les víctimes. Va ser el resultat d’una gran feina per part de molts. Per tant, se n’ha d’activar el desenvolupament al màxim, tant en les mesures a curt termini com a llarg termini, per intentar frenar la violència de gènere. És un objectiu al qual la societat no pot renunciar.