La Vanguardia (Català-1ª edició)
La metròpolis busca líders i reconeixement social
Els experts aposten per potenciar la identificació ciutadana amb la idea metropolitana per impulsar-ne el desenvolupament
La metròpolis real de Barcelona pot anar molt més enllà dels 36 municipis que formen l’àrea metropolitana institucional. Fa temps que ho reclamen alguns dels ajuntaments que queden al marge de la primera corona metropolitana. També ho reclamen els experts en la matèria, com el geògraf Oriol Nel·lo i Llàtzer Moix, subdirector de La Vanguardia i crític d’arquitectura. Tots dos van participar ahir en una sessió sobre el fet metropolità al fòrum Barcelona Tribuna organitzat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, l’Associació Espanyola de Directius (AED) i La Vanguardia.
Tots dos van coincidir en la necessitat d’expandir els límits de la metròpolis fins a incloure-hi 160 municipis i cinc milions d’habitants, incorporant ciutats del Vallès i el Maresme a la regió metropolitana mitjançant solucions de caràcter consorcial com les que s’han fet a França. Tot i així, més enllà d’un mapa més o menys clar, per Moix la metròpolis només tindrà sentit i èxit “si té poder i reconeixement, no només de les institucions, sinó també de la ciutadania”.
La identificació amb el projecte fa imprescindible tenir líders que s’ho creguin i apostin per aquesta visió, com va ser el cas de Pasqual Maragall. Quan va agafar la vara d’alcalde de Barcelona va prometre en el seu primer discurs que la ciutat seria olímpica i metropolitana. Semblava més difícil la primera part que la segona, però la realitat és la que és. “El desmantellament de la Corporació Metropolitana per part de la Generalitat el 1987 va privar d’oportunitats posteriorment, i l’avortament del sistema de vegueries tampoc no va permetre avançar en la direcció necessària”, recordava ahir Oriol Nel·lo, geògraf i exsecretari de planificació territorial de la Generalitat, des d’on va idear i va impulsar el pla de barris.
El mecanisme de funcionament d’aquell exitós pla amb components de caràcter urbanístic i social és el model que Nel·lo considera que hauria de regir el nou sistema metropolità. “Els ajuntaments tenen el coneixe