La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’elegància feta versatilitat
CHRISTA LUDWIG (1928-2021) Mezzosoprano alemanya
Nascuda a Berlín en un entorn familiar ben assentat en la música –els pares van ser cantants d’òpera–, Christa Ludwig va tenir un precoç debut com a Orlovsky de Die Fledermaus a l’Òpera de Frankfurt amb 18 anys. Va perfeccionar i va polir els seus inicis: sis anys a Frankfurt, dos al teatre de Darmstadt i després a Hannover, debutant en papers com Dorabella, Carmen, Eboli, Rosina, Cenerentola i Amneris, i aviat en rols wagnerians que marcarien el futur de la seva radiant carrera: Ortrud, Fricka, Venus, Kundry o Waltraute.
Des dels seus inicis va compaginar repertori com a solista d’òpera, oratori i lieder, així com un inquiet interès per la creació contemporània estrenant obres de Boulez o Nono.
Aquella versatilitat i excel·lència en tots els camps que va abordar musicalment va ser una senya d’identitat que l’acompanyaria en tota la seva impecable carrera.
Una audició amb el mestre Karl Böhm per entrar a l’ensemble de la Staatsoper de Viena serà el seu punt d’inflexió per donar-se a conèixer i anar conquerint teatres d’òpera i debuts als millors coliseus lírics mundials. Va debutar com a Cherubino del Così fan tutte, de Mozart, a Viena el 1955, teatre d’òpera on va cantar 39 anys, i es va acomiadar com a Klytämnestra de l’Elektra de R. Strauss el 1994 després d’haver firmat 43 rols diferents.
El 1955 va debutar sota la batuta de Böhm al Festival de Salzburg com a 2a Dama de Die Zauberflöte, de Mozart, i com a Komponist d’Ariadne aun Naxos, de Richard Strauss, els dos compositors emblema de Salzburg. Amb aquest festival va mantenir un idil·li artístic que la va portar a ser 169 vegades al cartell. Allà directors de la importància de Böhm, Karajan i Bernstein se la van disputar i la van reclamar tant en funcions com en llegendaris enregistraments per a satisfacció dels melòmans.
El 1956 Christa Ludwig va conèixer en el seu debut com a Carmen a Viena qui seria el seu marit durant gairebé catorze anys, el baríton austríac Walter Berry. Amb ell va debutar als EUA el 1959 a la Lyric Opera de Chicago, com a Dorabella, per després ser Cherubino al Met de Nova York dirigida per Erich Leinsdorf. Al Met hi va cantar en 119 ocasions, i es va acomiadar amb una emotiva Fricka al Ring del 1993 amb James Levine al podi.
Habitual des d’aleshores a París, Milà o Londres, va ser als països germànics on va donar el millor de si com a artista. Va debutar al Festival de Bayreuth el 1966 com a Brangäne
sota la batuta de Böhm a la icònica producció de W. Wagner amb la Isolde de Nilsson i el Tristan de Widgassen, i va tornar únicament l’any següent com a Kundry sota la batuta de Boulez.
El seu timbre lleugerament metal·litzat, ideal per al repertori straussià, la va convertir en un ideal Komponist, després com a Marschallin, ja que la solidesa i seguretat de la seva tessitura li va permetre abordar rols de soprano de la importància de la Leonore de Fidelio, de què hi ha mítics enregistraments amb Klemperer, Karajan o Böhm al podi.
El seu domini del fraseig, la precisió en l’articulació i una noblesa interpretativa d’innata musicalitat la van fer modèlica en l’oratori i el lieder amb registres de referència com el seu Mahler o Bach amb Klemperer o el seu Winterreise amb Levine al piano.
En òpera va ser sempre exemplar: inoblidables els seus Mozart amb Böhm o Klemperer, el seu Strauss amb Karajan o Bernstein i els seus Wagner amb Böhm, Solti o Kempe.
Existeix una mítica Norma, enregistrada en directe des de La Scala, amb la Callas i Corelli, amb direcció de Serafin el 1960, en què s’aprecia l’estil i l’elegància de Ludwig en les seves incursions en el repertori italià.
Amb ella desapareix una figura clau de l’època daurada del cant germànic i una de la millors mezzos de la història.
Va morir el 24 d’abril a casa seva, a Klosterneuburg (Àustria), als 93 anys.
El para-sol de Scarlett O’Hara
DESCOBRIU LA VIDA DE LA CANTANT A
www.lavanguardia.com/cultura
L’activisme verd, el món de l’art o la vida de les dones a l’Orient Mitjà seran alguns dels eixos temàtics més importants que abordarà el DocsBarcelona en una 24a edició que tindrà format híbrid, presencial al CCCB i els cinemes Aribau i en línia a través de Filmin, del 18 al 30 de maig. El Festival Internacional de Cinema Documental va presentar ahir en roda de premsa una programació que inclourà la projecció de 33 llargmetratges, 11 curts i 4 títols de la secció Docs&Teen, que està dedicada al públic adolescent i que pretén reivindicar “la cultura com a salvavides” en un any marcat per la pandèmia de la covid. A part de les projeccions, hi haurà debats i conferències en línia.
Joan Gonzàlez, director del festival, va afirmar que “volem recuperar el territori de les sales de cinema i del CCCB per acostar-nos a l’espectador”, i va apostar així mateix pel format híbrid perquè l’èxit de l’edició en línia de l’any passat va permetre arribar a tot Espanya i ara “ha arribat per quedar-se”.
La pel·lícula Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante, colpidora crònica d’una de les pitjors tragèdies provocades pel vent a la muntanya, quan un temporal va llevar la vida a nou excursionistes al Pirineu de Girona, obrirà el certamen als cinemes Aribau, i dues hores després es podrà veure al programa Sense ficció ,deTV3,iala plataforma Filmin. “Donem suport de manera clara i explícita a la cinematografia local”, va afegir Gonzàlez. Cascante va dir que la pel·lícula mostra “la petitesa de l’ésser humà davant la natura i el sentiment de culpa que va quedar entre els supervivents”. Dani Karavan, dirigida per Barak Heymann, un retrat del carismàtic escultor israelià autor del memorial dedicat a Walter Benjamin a Portbou, serà el documental que posarà punt final al certamen.
Altres aproximacions al món de l’art que es projectaran durant els 13 dies del festival seran The man who paints drop waters o Truman & Tennessee, que recrea la relació entre Truman Capote i Tennessee Williams a partir dels seus escrits, amb imatges d’arxiu i confessions interpretades amb les veus dels actors Jim Parsons i Zachary Quinto. Una altra figura icònica com Mikhaïl Gorbatxov serà el centre de Gorbachev. Heaven, un retrat insòlit i carregat d’humor sobre qui va ser líder de l’URSS i premi Nobel de la Pau dirigit per l’ucraïnès Vitaly Mansky.
Dins de la producció local destaquen els treballs d’Amets Arzallus i Marc Parramon a Altsasu, sobre la baralla en un bar d’Altsasu el 2016 entre joves locals i dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei; el thriller amb tocs esotèrics El secreto del Dr. Grinberg, en què Ida Cuéllar prova d’aclarir les claus de la misteriosa desaparició del mexicà Jacobo Strindberg a mitjans dels noranta, o la nova obra d’Alba Sotorra: El retorn: La vida després de l’ISIS, la història sobre un grup de dones occidentals que van dedicar la seva joventut a l’ISIS i que ara volen reconstruir les seves vides. Una altra cineasta catalana, Roser Corella, firma que mostra la crua realitat de les dones migrants que fan feines domèstiques al Líban, i Gianfranco Rosi analitza la situació a l’Orient Mitjà a través de la potent Notturno. Dos anys després d’Aquarela, Víktor Kossakovski torna al DocsBarcelona amb Gunda, que està produïda per Joaquin Phoenix i és una de les obres més interessants amb Lobster soup o Taming the garden, que faran reflexionar el personal sobre el medi ambient i el futur del planeta en aquesta edició.
El festival obrirà amb ‘Balandrau, infern glaçat’ i presentarà les novetats d’Alba Sotorra i Víktor Kossakovski