La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Chelsea deixa viu el Madrid
L’equip anglès va ser superior físicament i tàcticament, però els blancs resisteixen gràcies a un gol de Benzema
El Chelsea va perdre a Valdebebas l’oportunitat de sentenciar l’eliminatòria davant un Madrid que es va dedicar a un dur exercici de supervivència. L’empat final (1-1) no reflecteix la superioritat física i tàctica de l’equip anglès. El Madrid pot donar per bo el resultat perquè arriba viu a Londres. En va tenir prou amb mitja ocasió de Benzema, que es va treure de la màniga un gol i una rematada al pal.
El Madrid ha arribat a aquest moment de la temporada curt d’efectius entre lesionats i afectats per la covid. A Madrid hi havia molt temor de l’arbitratge i es desconfiava d’una represàlia de la UEFA pel paper impulsor de la Superlliga de Florentino Pérez, però el col·legiat holandès, Makkelie, no va ser gens determinant tret que va permetre la duresa dels dos equips, un arbitratge, per tant, més a l’anglesa perquè no va tallar gairebé el joc.
Tot i que el Madrid últimament canvia de sistema com de mitjons, per a la semifinal Zidane va idear el pla més lògic possible. Va provar de blindar l’equip amb una defensa de cinc, amb dos laterals llargs com Carvajal i Marcelo que ajudessin també el centre del camp, on Kroos reapareixia i no estava per a gaires excessos. De seguida es va veure que el Madrid ho passaria malament perquè no tenia res la pilota i es passava tota l’estona corrent darrere dels jugadors del Chelsea, que jugaven amb una marxa més. Carvajal no estava per a aventures i Marcelo feia pena, sempre fora de lloc i provant de recuperar la posició.
En els primers vint minuts el Madrid va poder perdre l’eliminatòria. El Chelsea el va ballar com només ho ha fet un equip a Europa, l’Ajax que es va imposar fa dues temporades al Bernabeu i es va carregar Solari.
En plena exuberància física, amb Kanté apareixent per tot arreu sense que ningú fos capaç d’interceptar-lo, el Chelsea va assetjar l’àrea de Courtois davant un Madrid que només provava d’oxigenar-se com un peix fora de l’àrea.
El gol s’intuïa i va poder arribar en una frivolitat de Casemiro, un cop d’esperó al centre del camp que va propiciar una contra de llibre dirigida per Mount i una rematada a boca de canó de Timo Werner que va treure amb el peu Courtois.
El miracle no es va repetir al minut 13. Rüdiger va posar una pilota llarga a l’àrea, Pulisic es va desfer de Nacho i després va regatejar Courtois per marcar a porteria buida.
El Madrid estava contra les cordes i amb molt mala pinta, amb cara d’eliminat. Tot i això, un xàfec va caure en aquell moment sobre Valdebebas i va semblar refredar l’ànim del Chelsea. O potser l’equip de Tuchel ho va veure massa fàcil i va pensar que el Madrid cauria com fruita madura. El cas és que el Madrid va recuperar una mica el to i va començar a ficar-se en el partit per la lluita de Benzema, l’únic jugador dels blancs amb el ritme de l’equip anglès.
Benzema és un davanter tan especial que moltes vegades s’ho manega per buscar-se la vida en territori inhòspit. No és un killer d’àrea però sempre se’n surt per posar en problemes a la defensa contrària. Al minut 22 es va girar a la corona de l’àrea i va llançar una rematada que va superar Mendy i se’n va anar al pal.
Va ser una acció individual però a partir de llavors Kroos i Modric van fer un pas endavant i el partit es va equilibrar una mica més al centre de camp. La rebel·lió de Benzema va tenir un efecte terapèutic
també sobre Vinícius, que va començar amb el seu carrusel de bicicletes, si bé sense l’enorme efectivitat del dia del Liverpool.
Contra el que es podia esperar el Madrid va caçar l’empat al minut 30. Va ser una jugada assajada. Un córner que va picar Marcelo, va rematar primer Casemiro i va pentinar cap enrere Militão perquè Benzema marqués d’una plàstica rematada a la mitja volta.
El Chelsea va acusar el cop però el Madrid prou va fer sostenint l’1-1 fins al descans, donant mostres de ser justet.
La segona part va començar amb un Chelsea igualment manaire però amb bastanta menys espurna. El joc es va fer molt més avorrit i lluny de les àrees. Al 65 se’n va anar Vinícius i va entrar Hazard. El Chelsea va refrescar l’equip amb un triple canvi però ja no hi va haver ocasions. El partit va acabar a l’àrea anglesa, amb el Madrid buscant per primera vegada guanyar. Per al Madrid la nit va ser un tràngol. La màgia de Valdebebas va ser simplement sobreviure.
Pulisic va avançar el Chelsea enmig d’un ball inicial que va recordar el de l’Ajax fa dues temporades