La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UEFA ajorna la factura al Madrid
Les persones poderoses poden ser encantadores, molt naturals i, fins i tot, simpàtiques, encara que només sigui perquè en tenen prou amb la correcció per guanyar-se el personal. La gent que no té poder, el 99% de la humanitat, té un concepte negatiu dels que manen, remenen i tallen, a qui atribueixen gran part dels seus mals, sigui el nen que no estudia, la pasta que malgasta o la desil·lusió vital. Els poderosos són molt necessaris, perquè són el boc expiatori perfecte.
No, ahir a la nit no hi va haver un arbitratge terrorífic o sibil·lí contra el Reial Madrid, com alguns es temien com a represàlia pel desafiament a la UEFA de la Superlliga. L’holandès Danny Makkelie va passar desapercebut, com diu el tòpic per dir que va estar bé, malgrat que d’un temps ençà els àrbitres ja no són baixets ni fan cara de pocs amics, com deia el tòpic i confirmava la realitat, amb tot l’afecte per al gran Zariquiegui, àrbitre navarrès d’orelles notables.
El triomf del fair play? Wait and see, com diuen els lords, els analistes i els expertíssims. I és que hi ha una cosa que distingeix els poderosos: no perdonen mai, mai, un afront, perquè altrament no serien poderosos, sinó ànimes càndides, germanetes de la caritat o persones corrents.
Esperar que ahir a la nit mateix hi hagués un arbitratge perjudicial per al Reial Madrid és propi de gent sense poder, incapaç d’ajornar les represàlies. Gent que s’escalfa en un embús, brama quan li prenen un taxi o munta un sidral al restaurant perquè hi ha
Ningú poderós no perdona un afront –quin perdó el del Chelsea–, però pensar que arribaria ahir a la nit és conèixer malament la UEFA
una mosca a la sopa.
La UEFA passarà factura al Reial Madrid sense que sigui personal: un poderós no es pot permetre la debilitat de la indulgència perquè la gent el deixaria de témer i adeu poder. Ja arribarà un arbitratge advers, alguna sanció o un calendari incòmode. Potser el Reial Madrid no serà a la pròxima Lliga de Campions? Potser no tindran alguna petició o esperaran alguna deferència? Tard o d’hora la factura arribarà...
La bona notícia per al Reial Madrid es diu Benzema i l’instint de supervivència demostrat quan havent pogut anar-se’n al descans amb un 0-2 es van quedar amb un empat a un. El Chelsea va tenir entre les setze cordes el Reial Madrid i va ser incapaç de rematar el contrincant ferit, un error imperdonable que demostra que no és un equip gran i poderós, sinó perdonavides. Els falta això que diferencia els clubs que guanyen quan juguen regular dels que empaten movent bé la pilota, imposant el ritme i disposant d’oportunitats. Hi ha eliminatòria, i psicològicament el Reial Madrid surt reforçat de cara a la tornada, sempre que Benzema no falti a la cita i els seus laterals cantin menys que ahir a la nit. I això que van molt molt justos.