La Vanguardia (Català-1ª edició)
La rehabilitació d’habitatges crearà 188.000 llocs de treball
L’Executiu destinarà 3.400 milions a la millora de barris i edificis
El projecte de rehabilitació d’habitatges que el Govern central ha inclòs en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat ahir pel Consell de Ministres i dotat amb 6.800 milions d’euros suposarà una aportació conjunta al creixement del PIB espanyol de 13.500 milions d’euros i la creació de 188.000 llocs de treball. Així ho va explicar ahir el secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana durant un acte virtual organitzat pel Consell General d’Economistes.
“És un projecte tremendament transformador. El seu centre d’actuació està en l’eficiència energètica i en l’actuació sobre el model urbà. A mitjà termini transformarà el sector de la construcció”, va assegurar Pedro Saura.
El gruix del projecte se centra en la rehabilitació residencial de barris i edificis, a la qual se li han assignat 3.400 milions d’euros. Per incentivar-ne l’atractiu, el Govern central ha dissenyat un programa d’ajuts que poden arribar “en alguns casos fins al 100% de la inversió en rehabilitació”, va explicar Saura. A més de les deduccions en l’IRPF que ja va anunciar l’Executiu la setmana passada i que oscil·laran entre el 20% i 60% de les inversions que compleixin amb els criteris exigits de millora d’eficiència energètica, també hi haurà ajuts directes. Aquests suposaran entre el 80% i el 100% en el cas de les rehabilitacions de barris complets. Per a la rehabilitació d’un edifici seran entre el 40% i el 100% i per a les inversions en els habitatges individuals l’ajuda directa serà del 30%. “L’ajuda individual serà compatible amb la de l’edifici
Metres quadrats del primer trimestre de cada any. Percentatge de variació respecte al primer trimestre del 2019 i del 2020
FONT: -20,3% -7,7% 3.966.692 o amb la del barri”, va explicar Saura.
El Govern central preveu posar en marxa un pla de col·laboració publicoprivada en què els professionals del sector immobiliari puguin lliurar a ajuntaments, comunitats de veïns i propietaris “projectes clau en mà”, per facilitar les actuacions de rehabilitació i professionalitzar la gestió immobiliària.
La rehabilitació residencial ha estat el sector de l’edificació que millor ha resistit la pandèmia: la superfície d’habitatges en rehabilitació ha augmentat el primer trimestre d’enguany un 11,8% respecte al primer trimestre del 2020 i un 6,5% en comparació amb el mateix període del 2019, segons les dades presentades ahir pel Consell de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya. La rehabilitació visada va ser de 756.437 m2, però l’activitat del sector és encara més intensa, ja que només necessiten visat les rehabilitacions de més envergadura, que afecten elements estructurals de l’immoble.
Lluís Comeron, president del consell, va destacar que amb l’impuls dels ajuts europeus “la rehabilitació pot ser un motor de recuperació de l’activitat econòmica a tot el país”.
El president del consell va defensar que donar ajuts públics a rehabilitar habitatges és una necessitat “en un país amb 25 milions d’habitatges, dels quals pràcticament la meitat necessiten intervencions per complir les exigències europees d’eficiència energètica, i on 1,8 milions de persones no poden sortir soles, sense ajut, al carrer, per deficiències en l’accessibilitat del seu habitatge”.
A Espanya, va recordar Comeron, es rehabiliten de mitjana 30.000 habitatges a l’any, “de manera que trigaríem segles a rehabilitar tot el parc. La previsió de l’Executiu, de facilitar la rehabilitació de 500.000 habitatges, permetria assolir un ritme raonable de rehabilitació, similar al d’altres països de la UE”.
La pandèmia, en canvi, ha frenat l’activitat promotora i ha deixat sense visar 18.172 habitatges, segons les dades dels arquitectes. “L’obra que ja no s’ha projectat no es construirà segur a curt termini, i tampoc no notem prou pols en el sector per pensar que es recuperi”, va lamentar Lluís Comeron.
La pandèmia, va explicar, ha tingut l’impacte més gran en la promoció d’habitatge. Així, en el primer trimestre del 2021 es van visar 21.584 habitatges, un 8,77% menys que en el mateix període del 2020, i un 16,8% menys respecte a les xifres del 2019.
“L’obra nova residencial continua per sota dels nivells prepandèmia, que ja estaven molt lluny de la normalitat perquè l’edificació no s’havia recuperat de la crisi financera”. En la seva opinió, “costarà bastant més recuperar la normalitat. I encara més a les zones metropolitanes de Madrid i Barcelona”, on més s’han reduït els nous visats, i que són una part important del mercat d’edificació.
La pandèmia ha deixat 18.172 habitatges sense visar, sobretot en àrees metropolitanes, segons les dades dels arquitectes