“Els alemanys som com els andalusos, però amb més diners”

Li confio que l’eurolíder Von der Leyen em decep. Doncs a mi no, ni a la majoria d’alemanys, perquè ja va demostrar les seves limitacions com a ministra a Alemanya i per això la van enviar a Brussel·les. Doncs no ens van fer cap favor.

Allà al principi es va beneficiar davant els europeus de l’halo d’eficiència alemany d’Angela Merkel, però amb la decebedora gestió de la compra de vacunes ha demostrat la seva ineptitud.

És fals el clixé d’eficiència alemany?

Fals, però útil, perquè reduir la realitat a clixés és fàcil i poderós. Creu que els alemanys hem donat lliçons d’eficiència en la pandèmia? Les hem donat d’insolidaritat, tancant les nostres fronteres, i de caos quotidià, en la gestió de la nostra sanitat.

La seva història no demostra la seva eficiència?

Només demostra que els alemanys som tan eficients o ineficients, segons l’època, com els andalusos; però avui amb més diners, perquè ens beneficiem de la nostra posició geopolítica. Això també ha anat canviant.

Tampoc no creu en el clixé de l’espanyol?

Migdiada i festa? És tan fals com el de l’alemany puntual i treballador. Ser mandrós o diligent depèn de cada alemany, català o espanyol. N’hi ha de mandrosos i emprenedors.

Per què hem creat i creem clixés?

Perquè ens estalvien pensar la complexitat de la realitat, que requereix més esforç. A tots ens agrada creure’ns millor del que som i alguns polítics nacionalistes fomenten clixés per guanyar poder i milions de vots.

Això que parlem és filosofia?

És l’essència de la filosofia: saber si la raó és universal o tribal, si tots pensem igual i, per tant, si hi ha valors, com la bellesa o la veritat o la bondat o el bé i el mal, que també són universals o, al contrari, varien en cada cultura, com sosté el culturalisme identitari.

I si em crec el clixé de ser català puntual i treballador no acabaré sent-ho? Continuarà sent vostè tan mandrós o tan treballador com si es cregués maori. I ara pensi vostè en un altre català...

Conec catalans ganduls i pencaires.

Ho veu? Vostès com a catalans són més diversos entre si que similars. Si viu amb un veí català un parell de mesos, veurà que no tenen res a veure l’un amb l’altre. En canvi, recordarà un amic de la infantesa andalús o alemany o d’un altre país més semblant a vostè.

Compartir llengua no ens iguala?

Abans que una llengua hi ha un substrat innat comú a tots els humans en el qual pensem. Tots pensem en un codi comú que precedeix la llengua que parlem amb la nostra comunitat. Com que compartim aquesta manera de raonar, podem traduir i entendre qui en parla una altra.

M’ho va explicar Noam Chomsky al MIT (La Vanguardia, 7/VI/1991).

Chomsky va demostrar aquest innatisme universal, que és essencial per a la política, perquè explica que tots compartim una raó comuna i, per tant, uns valors universals

Hi ha un codi cerebral universal?

I per això la bellesa, la bondat i els seus oposats es pensen i entenen en tots els llenguatges, encara que s’expressin en cada cultura de forma diversa. I per això, tot humà és capaç de reconèixer uns drets humans i té, per propi interès, el deure de realitzar-los.

Avui la veritat és relativa i fakejable. Però falsa, perquè el que és veritat aquí encara ho és a tot arreu. I per això la filosofia ha de tornar al centre del debat polític, que no pot continuar sent un xoc de veritats de tribals, de partit. No hi ha moltes veritats ni cadascú té la seva. Només n’hi ha una i de tots.

Com la seva filosofia es fa política?

La política no ha de servir la fantasia nacionalista identitària o d’una ideologia radical, sinó la realització de cada persona en la seva excepcionalitat. Cadascun de nosaltres és únic, però compartim la raó i els drets que ens permetrien realitzar-nos a tots.

Diversos cada un en la seva identitat, però universals en compartir drets?

I aquesta contradicció ens enriqueix no només en ètica, sinó també en diners, en prosperitat.

La Constitució americana parla del dret de cadascú a perseguir la felicitat.

De cadascú a perseguir-la a la seva manera, en efecte. Perquè el meu veí alemany amb qui comparteixo –se suposa– cultura, llengua i valors en realitat és tan semblant a mi com un refugiat sirià. N’hi ha prou –i ho he fet– amb conèixer el sirià per veure que tinc més coses en comú amb ell que amb aquest alemany.

Necessitem també identitat nacional per conviure i prosperar?

És part dels drets humans i respectar-los és el millor camí a la prosperitat.Però si deixem que una mare africana s’ofegui amb el seu nadó a la Mediterrània tots hi perdem. Els drets humans ens enriqueixen no només en ètica sinó a més en prosperitat. No hauríem de patir com patim ara el nostre propi racisme.

Com deixar de patir-lo?

Fent ètica i política, perquè els africans tinguin el dret humà a la prosperitat amb llibertat de moviments, i fent que nosaltres invertim molt més a l’Àfrica.

Lluís Amiguet

XAVIER GÓMEZ