La Vanguardia (Català-1ª edició)
Benestar a l’europea per als EUA
Biden proposa un pla massiu de suport a les famílies i l’educació
El president dels EUA, Joe Biden, es disposava ahir a la nit a pronunciar el primer discurs davant les dues cambres del Congrés, una intervenció històrica en el fons i en la forma. Senador durant tres dècades, vicepresident durant vuit anys, el demòcrata ha assistit a desenes de discursos d’aquest tipus durant la seva dilatada carrera política, però cap com aquest.
A Biden l’esperava un hemicicle semibuit com a conseqüència de la pandèmia, però per primer cop presidit per dues dones, Nancy Pelosi, presidenta de la Cambra Baixa, i Kamala Harris, número dos de Biden i presidenta del Senat. El seu discurs, a més d’una celebració dels assoliments dels primers cent dies en el càrrec, que es compleixen avui, començant per l’èxit de la campanya de vacunació i l’aprovació d’un pla de rescat dotat d’1,9 bilions de dòlars, havia de ser una mostra de la voluntat transformadora del 46è president del país.
Biden reclama al Congrés el suport per tirar endavant una reforma dràstica dels ajuts a les famílies i l’educació, un pla que acostaria per primera vegada els Estats
Units als sistemes de l’Estat de benestar d’Europa o el Canadà. La proposta “ens ajudarà a competir amb la Xina i altres països del món”, afirma la Casa Blanca.
La iniciativa està valorada en 1,8 bilions de dòlars i es finançaria mitjançant una pujada fiscal a les rendes més altes, van explicar fonts oficials.
Entre les mesures més innovadores hi ha iniciatives com les baixes per maternitat o per a l’atenció de fills i familiars, educació preescolar gratuïta, ajuts per a guarderies o matrícules de franc a certes universitats públiques. La proposta és una ruptura amb la doctrina política assentada per Ronald Reagan “que el govern no és la solució als nostres problemes, el govern és el problema”.
Decidit a aprofitar la crisi provocada per la pandèmia per corregir les desigualtats socioeconòmiques cròniques del país, Biden pretén que els nord-americans vegin el Govern com una força de bé, com a part de la solució i no com un problema. Els republicans –reticents ja a col·laborar en l’aprovació de l’altre pla d’inversions proposat pel president per millorar les infraestructures del país, valorat en 2,3 bilions de dòlars que sortirien d’apujar els impostos a les grans empreses– ja han dit que s’oposen al pla.
“El president Biden es va presentar durant la campanya com un moderat, però em costa de trobar la mínima decisió que demostri cap sentit de la moderació”, afirma el líder de la minoria republicana en el Senat, Mitch McConnell, que va acusar el demòcrata de trencar la seva promesa de ser “el president de tots els americans” i una figura unificadora per lliurar-se, en canvi, al sector més esquerrà del seu partit. Com a prova de la radicalitat de l’agenda de Biden, els republicans presenten les últimes declaracions de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez sobre l’estrena del president: “Crec que molts de nosaltres esperàvem una Administració molt més conservadora, definitivament el president Biden ha superat les expectatives que tenien els progressistes”, va dir el cap de setmana passat la novaiorquesa.
“Després de la cara coneguda del president Biden, són els demòcrates més radicals de Washington els qui tenen les claus i estan provant d’accelerar i anar el màxim de lluny possible abans que els nordamericans els tornin el cotxe”, va sentenciar McConnell unes hores abans del discurs presidencial.
La demolidora crítica del líder dels republicans confirma que, encara que els demòcrates van aconseguir tirar endavant el pla de rescat de Biden sense suport dels conservadors, la resta de propostes s’enfronten a un camí legislatiu encara més complicat.
El president confia, però, que la popularitat de les seves iniciatives entre l’opinió pública dels Estats Units, més oberta des de la recessió del 2008 a ampliar el paper del Govern en l’economia, els porti a col·laborar.
La proposta de Biden per reforçar l’Estat de benestar està estructurat en dues parts: inversions a deu anys vista valorades en un bilió de dòlars en inversions i 800.000 milions de dòlars en forma de crèdits fiscals, en part per fer permanents els ajuts a les famílies incloses en l’últim pla de rescat, una mena de renda bàsica per a les llars amb nens.
Els republicans s’oposen amb especial afany a aquesta mesura, que posa fi al consens de les últimes dècades que els ajuts socials han d’estar lligats a la feina, denuncien. Els demòcrates justifiquen la reforma perquè amb el sistema actual els més pobres en queden fora.
La Casa Blanca assegura que és possible finançar l’anomenat Pla per a les Famílies Americanes sense trencar la promesa electoral de Biden que no apujarà els impostos a ningú que guanyi menys de 400.000 dòlars l’any. A més de
RUPTURA AMB L’ERA REAGAN El president vol que els nord-americans vegin el Govern com a part de la solució
UNITAT AL PARTIT DEMÒCRATA Ocasio-Cortez diu que la nova Administració ha “superat” les expectatives
DOBLE OBJECTIU Invertir en educació ajudarà el país a competir amb la Xina, segons la Casa Blanca