El Parlament Europeu demana que els tests de la covid siguin de franc

Hi ha dos grans punts per decidir respecte al certificat de vacunació que la Unió Europea té previst posar en marxa abans de l’estiu: si els països podran afegir restriccions addicionals als posseïdors d’aquest document i si els tests PCR han de ser de franc.

El Parlament Europeu i els 27 estats membres mantenen diferències obertes sobre aquests dos temes, que ahir es van posar de manifest en el debat al ple celebrat a Brussel·les. La majoria de grups parlamentaris reclamen que aquest certificat, que acreditarà que qui el tingui està vacunat, té anticossos o ha passat un test amb resultat negatiu, garanteixi plena llibertat de circulació. Tot i això, alguns països es volen reservar el dret d’aplicar restriccions afegides, com ara quarantenes, també als que disposin del certificat. És una prerrogativa a què els costa renunciar.

“Els països no han d’imposar mesures restrictives addicionals”, va dir el ponent Juan Fernando López Aguilar, president de la comissió de Justícia i Interior.

Veient les dificultats per trobar un consens, el comissari de Justícia, Didier Reynders, va proposar de mantenir separats, de moment, els dos debats, el de la creació del certificat i el dels seus possibles usos. “No ens hauríem d’encallar en discussions sobre aixecar o no restriccions per als portadors d’aquests certificats. Ara com ara no serem capaços de resoldre’ls”, va dir el comissari.

El marge extra de maniobra que es volen reservar els estats serà un dels elements claus de la negociació contra rellotge que ara comença entre el Parlament i el Consell per aconseguir que aquest certificat es pugui aplicar a l’estiu. La segona reivindicació dels parlamentaris és la gratuïtat dels tests. “El certificat ha de ser de franc i els tests també, perquè en alguns estats els tests són prohibitius i no pot ser que tinguin un preu prohibitiu i, per tant, discriminatori”, va dir López Aguilar.

Tot i això, en aquest punt tant la Comissió Europea com la presidència portuguesa van deixar molt clar que aquesta desitjada gratuïtat no és competència de la Unió Europea, sinó que correspon decidir-ho als estats membres.

“Compartim l’opinió que els tests han de ser assequibles per a tots els ciutadans, però les qüestions lligades al reemborsament de les despeses mèdiques, com és el cas dels tests de la covid, recauen en les competències dels estats membres”, va dir el comissari Reynders, a la qual cosa l’eurodiputada liberal Sophia in ‘t Veld li va reclamar una mica de “creativitat” per buscar-hi solucions. Per tant, hi ha pressió europea per rebaixar els preus dels tests, però sense garanties que tingui èxit.

En altres aspectes hi ha més consens. Tant que el certificat sigui de franc, que estigui disponible en format digital i en paper i que es garanteixi la privacitat de les dades, que seran les mínimes i no sortiran de la base de dades nacional. També estan tots d’acord a fixar un termini màxim de durada, probablement un any, perquè és un certificat que neix i també s’acaba amb la pandèmia.

Un document del qual, per cert, es discuteix el nom. Diversos parlamentaris van plantejar que anomenar certificat verd digital un document que ni és verd ni només accessible en línia el descriu pitjor que altres denominacions proposades, com ara la més neutra de certificat europeu de la covid.

Es manté la divisió sobre si els països podran imposar restriccions a qui tingui el certificat