La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Prat adapta la terminal 1 per als avions més grossos
La zona destinada a vols regionals es reconverteix en un espai que cobreix les necessitats dels vols de llarg abast
El Prat de Llobregat
Quan la terminal 1 del Prat es va inaugurar, el 2009, l’aviació regional encara tenia un pes rellevant i les rutes intercontinentals des de Barcelona eren pràcticament una quimera. Deu anys després, els petits avions amb un centenar de places a llocs propers han deixat pas a autèntics gegants del cel com l’A380, amb mig miler de places i destinacions exòtiques. En aquesta dècada prodigiosa per al creixement de l’aeroport fins a l’arribada de la pandèmia, els vols de llarg radi s’han multiplicat, mentre que els regionals han anat minvant fins a gairebé desaparèixer.
El canvi de tendència ha portat Aena a afrontar la primera gran reforma de la nova terminal des de la seva inauguració i convertir l’antiga zona de vols regionals en un nou espai pensat per acollir avions de grans dimensions. Era una adaptació que ja apareixia esbossada als plànols originals, de manera que no ha calgut dur a terme cap retoc arquitectònic.
Tot i això, la transformació de l’interior ha estat total, amb una reformulació completa del lloc però que encaixa perfectament amb la resta de l’aeroport. A l’interior de l’àmplia i alta estructura original dissenyada per Ricardo Bofill s’hi han construït dues plantes més, de manera que la part inferior queda per a vols domèstics i dins de l’espai europeu i les dues superiors s’han aixecat pensades per donar servei a les destinacions de fora de la zona
Schengen. Una de les plantes serà d’arribada i l’altra de sortida, amb els seus corresponents controls de passaports, espais policials i tots els serveis associats que requereixen aquesta mena de vols.
A la zona que dona a les pistes s’han instal·lat les passarel·les d’embarcament adaptades a les aeronaus de fuselatge ampli, cosa que també ha suposat una modernització important, ja que els passatgers dels vols regionals embarcaven a peu de pista. “Les companyies de llarg radi cuiden molt la qualitat del servei, i pujar i baixar de l’avió mitjançant un finger (passarel·la d’accés) és una de les qüestions fonamentals”, explica la directora de l’aeroport del Prat, Sonia Corrochano. Dues de les cinc passarel·les estan preparades per a l’embarcament de l’A380, el símbol per antonomàsia dels avions grossos, que volava de manera regular entre Barcelona i Dubai des del 2014 fins a la pandèmia i que va servir com a reclam per atreure a Barcelona noves companyies i rutes a rebuf.
Tot plegat ha suposat una inversió de 48,2 milions d’euros, dels quals 28 corresponen a l’obra civil, 16 a les instal·lacions i 4,2 a l’adequació de la plataforma d’estacionament, que també s’ha remodelat per adaptar-se al nou esquema. Els treballs van començar a finals del 2018 i s’han acabat en el termini acordat dins el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2017-2021, en què apareixia com la principal millora de la infraestructura.
Per Corrochano, aquesta actuació ajuda a consolidar l’aeroport com “un hub amb vols de llarg radi i connexions que ajuda a posicionar la ciutat com un lloc atractiu
L’augment de rutes intercontinentals ha portat a construir dues plantes més i noves passarel·les d’accés
per fer negocis, més enllà del turisme”. Altres actuacions que s’estan duent a terme dins aquest paquet d’inversions que finalitza aquest any és la reforma dels controls de seguretat a la terminal 2.
Mentre s’enllesteixen els últims treballs d’aquest paquet d’inversions es troba en plena discussió el pròxim, pensat per ser desplegat durant el període 2022-2026. Aena planteja invertir 1.700 milions en la construcció de la terminal satèl·lit i la prolongació de la tercera pista, però aquesta actuació no té el suport ni de la Generalitat ni dels ajuntaments implicats. “És urgent planificar les actuacions ara per tenir la infraestructura preparada quan torni la demanda”, va apuntar ahir la directora del Prat, convençuda que la solució plantejada per Aena és la millor per guanyar capacitat operativa sense augmentar l’impacte acústic sobre l’entorn.