“Més impostos, més despeses i més Washington”, critiquen els republicans

sió d’1,8 bilions de dòlars en suports a les famílies i l’educació: l’auge de la Xina. “Dotze anys [d’educació pública gratuïta] no són suficients al segle XXI”.

El seu pla preveu educació preescolar de franc per als nens de 3 i 4 anys, a més dos anys d’educació universitària gratuïta als community colleges, centres que ofereixen titulacions curtes. En to col·loquial, el president va citar la seva dona, Jill Biden, professora, per alertar que el país que inverteixi més que els EUA en educació els avançarà.

A diferència del personatge del conte, Biden no pretén robar els rics per donar-ho als pobres sinó apujar els impostos a les rendes més altes i a les grans empreses. Fer que “les corporacions americanes i l’1% més ric del país pagui la seva part, només la part justa que els hi toca”, va defensar el demòcrata, a qui Sanders va rebre amb el més semblant a una abraçada que va poder fer-li tenint en compte la pandèmia.

“Totes les idees són benvingudes” però “el món no espera, no podem estar tan ocupats competint entre nosaltres que ens oblidem que la competència de debò està amb la resta del món per guanyar el segle XXI”, va advertir Biden en dirigir-se als republicans per demanar-los el seu suport, però també al seu partit, que no es pot permetre perdre ni un vot per tirar endavant el pla al Senat.

La rèplica dels conservadors, que acusen Biden de ser un llop amb pell de be, no va ser encoratjadora. “Acaben de sentir el president. Sembla un bon home, el seu discurs era ple de bones paraules”, va assenyalar, durant un acte paral·lel, el senador Tim Scott, l’únic republicà negre a la Cambra Alta, abans de retreure al demòcrata que en lloc d’unir el país, com va prometre, l’estigui separant “més i més”. El seu pla per a les famílies? “Més impostos, més despeses, més Washington”, en lloc de “la bellesa del somni americà que siguin les mateixes famílies les que el defineixin”. Encara que no hi ha aparentment gaire marge per a l’acord, la tàctica de Biden consisteix que siguin els mateixos votants, convençuts de les bondats dels seus plans, els qui pressionin els seus representants per donar-los suport. El seu marge per a l’èxit al Congrés és històricament estret.

Si li surt bé, els plans s’aproven i l’economia respon, “Biden i els demòcrates prosperaran, observa Dan Balz, el veterà analista de The Washington Post.

Però si es torcen “podria tornar a posar els republicans al comandament i aplanar el camí per a la reaparició del trumpisme”. Aquesta és la gran aposta del Robin Hood de la Casa Blanca.