La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els militars que van insinuar un cop a França seran sancionats

- EUSEBIO VAL París. Correspons­al

El Govern francès i els màxims responsabl­es de les forces armades volen sancionar amb severitat els signants d’un recent manifest, de tuf colpista, que denunciava el perill de “desintegra­ció” del país i fins i tot de guerra civil.

El cap de l’Estat Major, el general François Lecointre, va concedir una entrevista a Le Parisien en la qual es va expressar en termes molt durs amb els signataris de la carta oberta que va publicar fa un dies la revista ultraconse­rvadora Valeurs Actuelles. Les sancions poden arribar a l’expulsió. La immensa majoria dels signants, entre ells vint exgenerals, són militars jubilats o en una situació de reserva –que a França es denomina “segona secció”–, un estatus que permet cridar-los de nou al servei si hi ha necessitat.

Una investigac­ió interna ha detectat 18 militars en actiu, inclosos quatre oficials, entre qui van subscriure la incendiàri­a declaració. Ells són els que seran castigats amb més duresa. Més càstig com més alt sigui el rang, segons Lecointre. Però també seran sancionats els que siguin en “segona secció”. El que no es preveu en cap cas, perquè la llei no ho permet, és que als jubilats se’ls pugui retirar la pensió que cobren.

Segons Le Parisien, als signants inicials –més d’un miler– s’han afegit molts més, fins a un total de 8.000, la qual cosa significa un desafiamen­t no menyspreab­le. Lecointre i el Ministeri de Defensa van insistir que es tracta d’una minoria residual respecte als 210.000 militars en actiu i que el gruix d’ells respecta el seu deure de no intromissi­ó política.

La polèmica carta oberta, dirigida al Govern i al Parlament, contenia expression­s insultants, com “les hordes dels suburbis”, i donava per inevitable, si les coses continuave­n empitjoran­t, una sagnant intervenci­ó de l’exèrcit per restablir l’ordre i protegir la població.

El document no hauria tingut tant ressò sense la irrupció de la líder ultradreta­na Marine Le Pen, presidenta del Reagrupame­nt Nacional (RN) i candidata presidenci­al, qui va donar la raó als militars descontent­s i els va demanar que se sumessin al seu projecte polític.

Aquesta instrument­alització de la retòrica colpista va generar moltes reaccions. L’exministra de Justícia Rachida Dati, alcaldessa de districte a París i membre d’Els Republican­s (LR, dreta), va estar d’acord amb l’anàlisi global dels militars revoltosos. “És la realitat”, va dir, si bé va criticar que els qui porten uniforme facin política.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain