La Vanguardia (Català-1ª edició)
La reserva de Burkina Faso a on anaven els reporters és zona Al-Qaida
La població local, ressentida amb el Govern, ha caigut en mans dels gihadistes
El salesià Didier Meba porta uns anys treballant en Burkina Faso però és natural de Togo. Quan viatja al país veí “surto molt d’hora i, sens dubte, procuro no acostar-me per aquella zona; de fet ens han desaconsellat fer-ho”, explica per telèfon des de la capital burkinesa, Uagadugú. La zona a què es refereix el sacerdot és el sud-est del país, fronterer amb Togo i Benín. Per allà pul·lulen els gihadistes i no gaire lluny hi ha el lloc on van ser assassinats dilluns passat David Beriain, Roberto Fraile i Rory Young quan es dirigien amb una patrulla de rangers i soldats armada al parc nacional d’Arly, a la reserva de Pama.
“És una zona molt perillosa, encara que hi ha llocs pitjors”, diu el pare Meba. Pero,¿qué fan els gihadistes en una reserva d’animals?
D’una banda, aprofitar-se de la caça furtiva –per la presència d’elefants i el tràfic d’ivori– i per una altra, explotar la pobresa. “Fa més que són allà perquè a la reserva està cristal·litzant el malestar –explica Didier Meba–. Allà viu la gent de la ramaderia i de l’agricultura, però el Govern es va quedar amb la reserva i no els ha indemnitzat; no tenen amb què alimentar el bestiar, així que els gihadistes tenen la població gairebé a favor seu, els prometen certs diners, aquests diners brillen i els joves es fiquen en això. De religió, en realitat, més aviat poc”. Entre els líders gihadistes hi ha una barreja d’individus locals i caps arribats de Mali, “o fins i tot des de Líbia, àrabs potser”.
El president Roc Marc Christian Kaboré havia declarat, entre les seves promeses per a la reelecció l’any passat, la intenció de negociar amb els gihadistes. Ara pot tenir a sobre la pressió internacional perquè es persegueixi els assassins. Però els gihadistes “estan sembrant la por, no es pot denunciar res”, assenyala Meba.
Queda el dubte de si Beriain, Fraile i Young van ser víctimes circumstancials d’un atac a la patrulla amb qui viatjaven per apoderar-se de les seves armes i motocicletes, o si realment “anaven a buscar els blancs”. “Es diu que sabien que eren allà, però no són fonts gaire fidedignes,
FONT: grups s’arrisquin a tenir periodistes segrestats perquè se’ls complica la situació; és una cosa molt visible, intervenen els centres d’intel·ligència, els països...”. Didier Meba coincideix en això: “Si no tenen experiència en segrestos, agafar ostatges pot ser una càrrega per a ells; per això també es diu que no sabien què fer amb ells i per això els van matar”.
El mateix dia, al nord del país 18 persones van ser assassinades per la branca local d’Estat Islàmic. En el cas dels europeus, sembla tractar-se –per un missatge d’àudio detectat– del Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (GAIM), vinculat a Al-Qaida. No s’ha de pensar en grans organitzacions, però sí en grups diversos que s’han anat concentrant. L’agost del 2014, França llança l’operació Barkhane contra
“Es diu que no sabien què fer amb ells i per això els van matar”, explica el salesià Didier Meba