La Vanguardia (Català-1ª edició)
De qui és l’espresso?
Nàpols i el nord d’Itàlia es disputen el cafè amb dues candidatures diferents davant la Unesco
Si a Itàlia s’entra en una casa i l’amfitrió no ofereix un cafè, és considerat un mal educat. El prenen a primera hora del matí, durant una pausa ràpida de la feina, per fer vida social durant la tarda o fins i tot després de sopar. El cafè més begut d’Itàlia és l’espresso, curt, temperat, sense llet i amb un intens sabor. És tan valorat que ha provocat l’enèsim enfrontament entre el nord i el sud del país, que es disputen davant la Unesco el reconeixement de l’espresso.
Nàpols ha presentat una candidatura per fer que el ritual social de l’espresso napolità sigui considerat patrimoni cultural immaterial davant l’agència de les Nacions Unides dedicada a la cultura, l’educació i la ciència. El problema és que alhora, un consorci amb seu a la ciutat vèneta de Treviso ha materialitzat una altra candidatura per reconèixer el tradicional espresso italià, el de tot el país. Mai abans en un mateix Estat no havien pugnat dues candidatures sobre el mateix producte.
Davant la competència, la comissió nacional italiana per a la Unesco –l’organisme que ha de decidir el candidat– ha rebutjat les dues propostes i, de manera salomònica, els ha animat a posar-se d’acord i a tornar l’any que ve de forma conjunta.
Encara que totes dues se centren en l’espresso, la candidatura de Treviso està concentrada en la producció del cafè, en la manera de preparar-lo, mentre que la napolitana aborda la tradició social que l’acompanya, amb la qual cosa arribar a una treva sembla complicat. “El ritual del cafè del nord no el coneixem, en canvi aquí des del punt de vista cultural és fortíssim. Quan hi ha un funeral els veïns porten cafè a casa del difunt per acompanyar la família en la vetlla”, esgrimeix Nando Cirella, president de l’Associació Espresso Napolitano.
“Què coneix la gent de Barcelona, Nàpols o Treviso? La gent pensa en Nàpols i pensa en la pizza, en Maradona, en el Vesuvi, però també en el cafè. Hauríem de