Biden, l’hereu de Roosevelt

El president Joe Biden va afirmar abans-d’ahir, en el primer discurs que va fer davant el Congrés dels Estats Units, que l’ambiciós pla de reformes econòmiques i socials que pensa implementar, valorat en 1,8 bilions de dòlars i finançat apujant els impostos a les rendes més altes, “ens ajudarà a reconstruir el país i a competir amb la Xina i altres països del món”. Era la confirmació del gir econòmic que la Casa Blanca es disposa a dur a terme per superar la pandèmia, provar de corregir desigualtats històriques i competir cara a cara amb el gegant asiàtic.

La voluntat transformadora de Biden s’ha evidenciat d’una manera accelerada en els primers cent dies de mandat. Se l’ha denominat la revolució tranquil·la, però no deixa de ser una revolució dins dels paràmetres en què s’ha mogut l’economia i el paper de l’Estat en les últimes dècades als Estats Units. Les reformes socials de Biden no només acostarien els EUA a un model d’Estat de benestar similar als europeus, sinó que trenquen una praxi política començada en la presidència de Reagan, als anys vuitanta del segle passat, que culpava el Govern de tots els mals del país i, per tant, com menys Govern hi hagués i menys afectés la vida dels ciutadans, millor. Biden vol revertir aquesta política convençut, com va dir abans-d’ahir, que “vostès i jo som el Govern, no una força en una capital llunyana ni una força poderosa fora del nostre control”. I com a mostra que el Govern pot ser útil a la gent va exhibir l’èxit de la campanya de vacunació.

Biden vol posar en marxa un ambiciós pla d’infraestructures i una nova estratègia econòmica i fiscal per competir amb la Xina i amb la qual vol crear milions de llocs de treball per als nord-americans, inclosos els de menys qualificació acadèmica o professional. No li serà gens fàcil aconseguir l’aprovació del Congrés per al seu programa d’infraestructures, valorat en 2,3 bilions de dòlars i a finançar amb més impostos als més rics,

Com el predecessor, llança un ambiciós pla de reformes per reconstruir els EUA davant el rival xinès

atès que els republicans s’hi oposen frontalment ja que la seva política econòmica és als antípodes de la de l’Administració Biden, fet que augura que no serà senzill aconseguir consensos.

Un dels principals objectius de Biden és plantar cara a la Xina, a la qual va enviar un missatge dur afirmant que no tolerarà pràctiques comercials “injustes” contra treballadors o indústries dels Estats Units. Per això ha dissenyat l’agenda més progressista d’un president en gairebé cinquanta anys, per transformar i prioritzar el paper del Govern federal. I té pressa per fer-la efectiva. Sap que només disposa de dos anys perquè les eleccions de mig mandat poden fer que el 2022 els demòcrates perdin escons al Congrés i amb ells la curta majoria que ara tenen, cosa que dificultaria molt tirar endavant les seves iniciatives.

L’única comparació possible del pla de reformes de Biden és el new deal de Franklin D. Roosevelt, ideat per treure el país de la crisi de la Gran Depressió. Ha passat gairebé un segle i un altre president demòcrata afronta també el repte de reconstruir la nació després del desastre de la covid. No hi ha precedent d’un paquet fiscal de la mida del que proposa Biden, que sembla tenir ben apresa la lliçó keynesiana. Roosevelt i Biden podrien fusionar-se en la història per la mida i l’amplitud de les seves ambicions progressistes, però almenys hi ha tres similituds més entre tots dos: van apostar en els primers cent dies per una allau de decrets i lleis per intentar frenar el col·lapse econòmic, la capacitat de treball en equip i dedicació al càrrec, i la fortalesa mental malgrat les tragèdies sofertes quan eren joves i de les quals van sortir més forts.

El president Biden veu que el capitalisme de mercat de l’era Reagan no pot reconstruir per si sol el país. Té al cap un nou new deal, un nou contracte social entre el Govern federal i el poble que permeti reconstruir els Estats Units i reestructurar el sistema impositiu per poder competir amb la Xina, la gran rival del segle XXI.