La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llibertat d’Ayuso
Afirma la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que “la gent ve a Madrid a ser lliure, també des de Catalunya” (Política, 26/IV/2021). Doncs bé, jo no li compro la seva oferta de llibertat, perquè, a banda que ja me la garanteix la Constitució, la seva política liberal contra la pandèmia, que ha prioritzat l’economia per sobre de la salut, té una contrapartida molt perillosa i, al meu entendre, inassolible, com és un 35% més d’incidència per 100.000 habitants i, també, un 35% més de mortalitat que la mitjana nacional, segons informava Fernando Simón (“Simón confirma que Madrid ha tingut un 35% més de mortalitat per covid”, Societat, 20/IV/2021). Per tant, és lògic que Ayuso li digui a Gabilondo que és “miserable” parlar constantment dels morts de la covid en campanya. Millor parlar de la llibertat d’anar als bars.
Per cert, el seu concepte de llibertat també inclou la proposició aprovada per l’Assemblea de Madrid, amb els vots d’ella i el seu PP, amb Vox i Ciutadans, per il·legalitzar els partits independentistes? Quanta hipocresia!
Josep Vilà Batlle Subscriptor Barcelona
Manuel Sosa mostra el peculiar Pilon’s Street, carrer del nucli antic de Tarragona on hi ha prop de 40 pilones decorades amb diferents estils per diversos artistes de la ciutat. Al web es pot veure el reportatge complet. Compartiu fotos a participacion@lavanguardia.es
El singular Pilon’s Street de Tarragona
protegeixi els okupes i que es puguin expropiar pisos buits, fets que perjudiquen sobretot la classe mitjana; llavors, molt bé per Junts de no donar-hi suport. Però si les raons són per desacords polítics, molt malament. La gent es mereix saber què està passant per decidir si continuar votant-los o no.
Maria Soler Delaggio
Barcelona crear una comisión con los colegios de arquitectos e ingenieros y asociaciones de constructores y promotores con los ayuntamientos para intentar eliminar, o cuando menos reducir, la farragosa burocracia. Otra alternativa sería aplicar la concesión por silencio administrativo transcurridos seis meses.
Josep Balcells
Barcelona La historia de la infectología nos ha ofrecido, y ofrece cada día, múltiples ejemplos de la importancia de estos factores.
Poner en práctica esta estrategia de acción concertada global requeriría la existencia de potentes estructuras de salud pública bien dotadas de personal y de ayudas económicas. Algo que, por ahora, nuestro país no posee.
Manuel Corachán Cuyás Médico Massanes
vermell a les agendes dels dirigents autonòmics. I també dels jutges. Liquidat l’estat d’alarma, les comunitats i els magistrats agafaran les regnes del control del coronavirus. En aquest sentit, la Generalitat prepara un decret de modificació de la llei de Salut Pública a fi de reforçar la seva posició davant els tribunals a l’hora d’implantar mesures com el toc de queda o els confinaments perimetrals. Perquè la limitació de la mobilitat nocturna, la mesura estrella de l’estat d’alarma, continuarà sent fonamental per a les autoritats sanitàries catalanes a partir del 9-M.
Amb aquest retoc, que haurà de ser validat pel Parlament, el Govern pretén guanyar seguretat jurídica davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’òrgan que haurà de validar
El País Basc i Castella i Lleó, entre d’altres, demanen la pròrroga de l’estat d’alarma, que no tindrà lloc