Catalunya vol blindar el toc de queda i deixar servir sopars

El Govern farà un decret per mantenir la mobilitat nocturna limitada sense l’estat d’alarma El Procicat es decanta perquè els bars puguin tenir clients a la nit, però no abans del 9 de maig Les restriccions que afectin drets fonamentals les hauran de vali

El 9 de maig es posarà punt final a l’estat d’alarma actual, decretat el 25 d’octubre del 2020 i ampliat poc després per un període de sis mesos. El Govern tancarà el principal paraigua jurídic per al control de la pandèmia, i les autonomies preparen, amb incertesa, el nou escenari, en què assumiran la responsabilitat de les restriccions.

El País Basc (el territori actualment més afectat per la pandèmia) i Castella i Lleó van demanar ahir una pròrroga de l’estat d’alarma –que no tindrà lloc–, mentre que Catalunya treballa en mesures aperturistes que afecten la restauració i en una reforma legislativa que reforci les tesis de les autoritats sanitàries a l’hora de prendre decisions que impliquin restriccions en els drets fonamentals, com el toc de queda.

El Govern anunciarà avui les reformes en les restriccions actuals, vigents fins al 3 de maig. Les decisions venen molt marcades per una situació epidemiològica que provoca desconfiança pel fet que es manté estable sense presentar una tendència a la baixa en espera dels efectes del creixent ritme de vacunació. En aquest context no es plantegen grans canvis en un termini immediat, però sobre la taula agafa pes la idea de permetre l’obertura de bars i restaurants perquè puguin servir sopars, un fet vetat des de fa quatre mesos.

El Govern ja va retocar al juliol la llei de Salut Pública per subratllar les seves competències en les restriccions

El Procicat es decanta per aquesta posició aperturista, que també podria implicar un retard d’una hora, fins a les onze de la nit, en l’horari d’inici del toc de queda. Són mesures subjectes a l’evolució de les dades epidemiològiques i amb una aplicació que es planteja a mitjà termini, no abans del 9 de maig.

Aquesta data està marcada en

qualsevol mesura que suposi una restricció en els drets fonamentals. Amb motiu de l’extinció del primer estat d’alarma, el Govern ja va modificar al juliol la llei de Salut introduint-hi que, en situacions de pandèmia declarada, “les autoritats sanitàries competents podran adoptar mesures de limitació a l’activitat, el desplaçament de les persones i la prestació de serveis en determinats àmbits territorials” a partir d’un informe del director de Salut Pública. També hi va afegir: “L’establiment de les mesures esmentades s’haurà de dur a terme tenint en compte sempre la menor afectació als drets de les persones, i sempre que sigui possible s’hauran d’ajustar territorialment al mínim àmbit necessari per a la seva efectivitat”.

En qualsevol cas, la modificació legislativa que es vol fer dimarts no evitarà que les decisions del Govern passin pel sedàs del TSJC. No hi ha pas cap altra opció, explica l’exjutge Francisco Béjar, secretari de la secció de dret constitucional del

Col·legi de l’Advocacia de Barcelona: “El que no pot faltar és l’autorització o ratificació judicial d’aquestes mesures, perquè no tothom pot restringir drets fonamentals. Es pot acordar un toc de queda en el marc de l’estat d’alarma. Fora d’això es poden continuar prenent mesures fins i tot restrictives de drets fonamentals. El que no pot ser és que les administracions públiques comencin a restringir drets fonamentals sense tenir el control judicial”.

La clau del bon funcionament de les mesures de control de la pandèmia sense el germà gran de l’estat d’alarma està en una bona argumentació de les propostes per part de les autoritats sanitàries. I, tot i així, hi pot haver disfuncions. “El problema quan hi ha intervenció judicial és que un jutge pot valorar d’una manera, i un altre, d’una altra”, indica Béjar. Admet que el paper d’àrbitres de la pandèmia és complicat per als jutges, que han tendit a acceptar els criteris de les administracions. “Però de vegades les administracions s’han plantat davant el jutge amb fets consumats o sense justificar de manera plena. Si s’actua de manera raonable, la conclusió també hauria de ser raonable”.

També les decisions consensuades pels consellers de sanitat de les autonomies en el marc del Consell Interterritorial de la Salut hauran de passar pels togats perquè es tracta de mesures que hauran d’implementar les diferents comunitats.

Un expert afirma que els jutges no hi posaran problemes si les propostes estan ben argumentades