La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hospitals i residències només contracten vacunats
L’hospital del Mar defensa així no portar el risc a dins
L’hospital del Mar ha estat un dels primers centres que han pres la decisió clarament: tots els nous contractats hauran d’estar vacunats. Se’ls ofereix vacunar-se allà, però ningú que entri al centre, contractat per l’hospital o per empreses alienes que hi donen servei, no pot no estar vacunat. “No podem posar en risc tots els altres, pacients i treballadors”, assenyala el responsable de recursos humans, Pau Gomar.
El contagi de 24 residents en una llar d’avis d’Esparreguera, que podria haver estat provocat per la infecció asimptomàtica patida per una treballadora no vacunada, ha portat les residències a reclamar que es pugui exigir amb tota l’empara legal que els que cuidin residents hagin d’estar vacunats.
Cinta Pascual, presidenta d’una de les grans patronals del sector, ACRA, reconeix que senten pànic que es pugui repetir el que es va viure. “Malgrat que, gràcies a la vacunació, ara els nostres residents no han patit formes greus de la infecció, els obliga a un aïllament que és un malson. El que s’ha viscut aquest any ha tingut un impacte molt dolorós sobretot en persones amb algun tipus de demència”.
En hospitals com el del Mar, amb prou feines un 4% dels treballadors han decidit no vacunar-se. Un altre 5% esperen poder fer-ho per diversos impediments aliens a la seva voluntat. La mitjana entre els centres de primària i els hospitals és d’un 85% de vacunació (més en hospitals), un 79,5% amb la pauta completa.
Però a les residències, tant de gent gran com de persones amb algun tipus de discapacitat, gairebé un 20% no s’han vacunat. “Entre els motius que més hem sentit, la confusió entorn de l’embaràs i la vacuna. Moltes de
CINTA PASCUAL, ACRA “Demanem que s’exigeixi clarament; ens fa pànic repetir el que s’ha viscut”
DE MONTALVO, BIOÈTICA “La vacuna redueix la transmissió, va més enllà de la voluntat de protegir-me o no”
les cuidadores són dones joves que volen tenir fills i, desgraciadament, quan han consultat, moltes han obtingut respostes vagues sobre el risc de vacunarse en aquesta situació. I, davant el dubte, han rebutjat la vacuna”, denuncia Cinta Pascual.
La legislació espanyola no concep la vacunació obligatòria, i al Ministeri de Sanitat es va acabar rebutjant la proposta del Govern gallec de canviar aquesta situació. “Però la norma tampoc no diu que sigui voluntària, sinó ‘no obligatòria’, perquè sí que queda clar que hi ha una obligació moral entre els que en la seva feina poden transmetre la malaltia als que han de cuidar”, afirma Federico de Montalvo, president del Comitè de Bioètica d’Espanya i membre de la ponència de vacunes.
Aquest matís ha portat el Comitè de Bioètica de Catalunya a incloure en les seves consideracions sobre la vacunació no només el deure moral dels sanitaris, sinó també el dels col·legis professionals, que “tenen el deure i la legitimitat moral per qualificar la negativa a vacunarse dels seus col·legiats com a mala pràctica”. És a dir, un acte sancionable i amb conseqüències.
Els col·legis de metges de Catalunya no han recollit la recomanació: no sancionen no vacunar-se, però sí si el metge o metgessa fomenta dubtes o recomana no fer-ho. “Sí que posem èmfasi en l’altíssima responsabilitat dels professionals”, insisteix Montserrat Esquerda, presidenta de la comissió de deontologia dels quatre col·legis.
“Les evidències actuals pel que fa a com la vacuna redueix dràsticament la transmissió del virus van més enllà de la meva voluntat de protegir-me o no. És que la vacuna impedeix que d’altres emmalalteixin. Per això, malgrat el buit legal, exigir la vacuna als empleats que poden posar en risc els que cuiden tindria clar suport judicial”, assenyala Montalvo.