Conspiranoics: es creuen l’increïble?

Que la terra és plana, que Hillary Clinton lidera un pla mundial de segrest i violació de nadons, que les vacunes són un pretext per implantar-nos xips cerebrals... De vegades ens riem d’aquests creients, pensant que tenen alguna mena de trastorn mental o fins i tot un dèficit cognitiu sever. No es pot descartar res, però seria il·lús creure que això els passa a un 17% dels nord-americans, més de 50 milions de persones, i a molts altres al món. Massa gent.

Així doncs, què fan creïbles aquestes idees delirants? L’època dels grans relats ja fa temps que va iniciar el declivi. Va ser una era que necessitava un referent sòlid que generés confiança i la creença i obediència de tothom. Aquella figura patriarcal es va revelar, d’un temps ençà, com una fake que, sota l’aparent bondat i rectitud, amagava de vegades un gaudi obscè: abusos, maltractaments i corrupció.

Aquell declivi ens va deixar orfes de sentit i una mica desorientats. Entretinguts amb els nostres gadgets –com si fossin els nous déus– acudim a venerarlos als seus temples comercials. D’aquell buit en sorgeixen les certeses conspiranoiques que ens conviden a creure que tots som objectes d’un gran abús, com aquells nadons que aspiren a salvar i protegir amb les seves organitzacions extremistes, disposades a qualsevol assalt. Els avenços tecnològics (5G) serien les vies a través de les quals s’executa aquesta delirant violació global.

Recuperem mitjançant aquest aparent despropòsit el sentit evaporat pel declivi d’aquell Altre –ja més trencat que líquid– impotent per complir la funció de far i guia. La imputació d’una voluntat de plaer abusador a aquest mix (jueus, demòcrates, rics, dones, tecnològiques...) funciona com la teoria del boc expiatori, un clàssic en totes les civilitzacions. Localitzar el mal allà ens permet sentir-nos innocents i orientar-nos en aquest confús segle XXI, agregantnos com a germans a la tribu dels desemparats. Un lloc on trobar una nova llar, aquella pàtria gran reconquerida en la qual ser algú.

Els nous pastors omplen amb el seu fulgurant narcisisme aquest buit i se serveixen sense pudor dels mitjans digitals, als quals, d’altra banda, acusen –quan els convé– dels pitjors mals. Aquesta és l’altra immunitat de ramat que ve, la dels que es refugien en l’increïble, com a vacuna eficaç per suportar la seva fràgil existència. No s’han de menysprear aquestes creences ni la voluntat d’aferrar-s’hi, ens parlen d’un sentiment viscut d’indefensió que vira fàcilment cap a l’odi. Ja de passada, ajudaria limitar la incompetència en la gestió política, factor que contribueix a la desconfiança.

@joubpa