La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sofia, la infanta rere la princesa
Amb 14 anys acabats de fer, la filla petita dels Reis també té el camí marcat
MARIÁNGEL ALCÁZAR Barcelona
La infanta Sofia va néixer abans del 29 d’abril del 2007, el dia que va arribar al món. Uns mesos enrere, els seus pares, Felip i Letícia, llavors prínceps d’Astúries, van revelar que el nadó que esperaven era un nen. No era una qüestió fútil, ja que, d’acord amb la Constitució, l’ordre successori estava, i encara està, marcat per la prevalença de l’home sobre la dona.
Un nen s’hauria col·locat davant d’Elionor, malgrat que en algun moment s’hagués canviat la Carta Magna per establir la successió amb vista a la primogenitura. El naixement de Sofia va endarrerir aquella polèmica, i també, d’alguna manera, va obligar els seus pares a limitar la seva descendència a les dues nenes.
La segona filla dels Reis actuals, que ahir va fer 14 anys, va ser un bàlsam per a la seva mare, que, embarassada de sis mesos, va patir la pèrdua de la seva germana petita, Érika Ortiz. La nounada va rebre el nom de la seva àvia paterna. La reina Sofia, que ja tenia tres netes, Victòria de Marichalar, Irene Urdangarin i Elionor de Borbó, va viure amb alegria continguda aquell homenatge.
La infanta Sofia és 16 mesos més petita que la seva germana, que va néixer el 31 d’octubre del 2005. Des de petita ha seguit els seus passos, i, malgrat que totes dues van anar a la guarderia, no van coincidir al mateix centre fins que, tot i que en cursos diferents, van anar al col·legi Santa María de los Rosales i els estius del 2018 i el 2019 van anar al mateix campament dels Estats Units. Sempre han aparegut juntes i amb els seus pares, a excepció de la lectura conjunta d’El Quixot i del missatge que totes
La nena va rebre el nom de la seva àvia paterna, que va acollir amb alegria continguda aquell homenatge filial
dues van enviar als més joves, l’any passat, en plena pandèmia.
Els Reis no han fet distincions entre les seves filles, però totes dues són conscients, i més des que el seu pare va arribar al tron i, automàticament, Elionor va ascendir a Princesa d’Astúries, que la primera tindrà i té unes responsabilitats i que la segona l’ha
d’ajudar. Sembla que el caràcter les acompanya en els seus destins respectius, units però no iguals.
Sofia s’assembla a la seva mare, i Elionor, al seu pare. La filla petita dels Reis és més espontània, mentre que la gran és més reflexiva. La seva personalitat s’ha anat ajustant al seu destí, però elles dues, d’acord amb el seu entorn més pròxim, són inseparables. Elionor sap que en el futur la seva germana serà la seva millor confident, potser fins i tot més que els seus pares, i Sofia és conscient que només ella podrà ajudar la seva germana en cas de defalliment. La reina Letícia s’ha encarregat especialment que aquesta unió i complicitat tingui un fonament sòlid perquè perduri en els anys. Letícia, igualment, des del seu paper de consort, és qui pot acompanyar millor la seva filla petita en l’acceptació que els importants són el Rei i la Princesa i que a elles els toca ferlos costat, acceptar aquest segon pla i, sobretot, no crear-los problemes.
Quan acabi aquest estiu, la princesa Elionor se n’anirà a estudiar, durant dos cursos, a Gal·les (Gran Bretanya) i Sofia es quedarà a casa. Serà una experiència per a totes dues, que no s’han separat mai però que necessàriament un dia ho hauran de fer. La princesa d’Astúries tindrà cada vegada més responsabilitats públiques, però la infanta Sofia, d’acord amb les normes ètiques establertes pel seu pare, no podrà treballar fora del seu paper representatiu com a membre de la família reial. Tampoc no tindrà una vida fàcil, i molt menys lliure. Mentre visqui el seu pare i fins que la seva germana tingui fills continuarà sent la segona en l’ordre successori.