Ibers, el misteri continua

L’Arqueològic obre una gran mostra sobre una cultura clau i mal coneguda

D’on venen? En què creien? Com afrontaven la mort? Va existir una primera Barcelona fundada per ells? D’on surt la seva llengua? Parlem dels ibers, un poble d’importància capital a la Mediterrània occidental del primer mil·lenni abans de Crist, de què desconeixem una pila de coses. Els va succeir (després d’esclafar-los) un imperi com el romà, que ens va deixar la llengua, l’esquema jurídic i mental i, sobretot, l’explicació del passat. Dels ibers no en va quedar (gairebé) ni rastre, i el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedica una important exposició a aquest buit, L’enigma iber. Obre demà i es podrà veure fins al 16 de gener del 2022.

El muntatge ha costat 180.000 euros, 40.000 dels quals pel transport de les peces des d’altres museus i, tot i que el visitant no ho notarà pas, bona part de plafons i vitrines han estat reciclats de la (també) fabulosa exposició anterior del MAC, Art primer. L’enigma iber organitza partint de preguntes prop de 500 objectes procedents de 38 museus, col·leccions privades i institucions catalanes, de la resta d’Espanya i de França.

El director de la institució, Jusèp Boya, va remarcar ahir el “plantejament holístic” de l’exposició, que mira d’explicar el món iber globalment i amb voluntat d’arribar a un públic ampli. La mostra combina rigor i amenitat, i també vol ser –va dir Boya– una invitació al turisme interior, a la interessantíssima ruta dels Ibers (i ja no hi ha tancament comarcal), que recorre diferents jaciments. Ullastret és parada obligatòria.

L’enigma iber vol posar en diàleg algunes peces representatives d’aquesta cultura amb les últimes investigacions. Han passat 23 anys des que un muntatge sobre els pobles ibers va arribar a París, Berlín i Barcelona (al Caixaforum), i era el moment de tornar a fixar la lupa. L’exposició combina les peces (algunes són rèpliques) amb recursos audiovisuals i immersius que traslladen el visitant a una ciutat ibera o que el situen davant d’una estela, plena d’inscripcions en llengua ibera, que li parla en aquesta llengua. Com suggereixen les investigacions, l’iber no té un origen indoeuropeu però té nexes amb l’eusquera.

Aquesta civilització va ser de les més poderoses i originals de la Mediterrània occidental en el tram final de l’edat del ferro. Alguns historiadors grecollatins li van fer atenció, però va caure en un forat negre fins que al segle XVII se’n va començar a estudiar la llengua. “No sabem si van tenir una literatura: per a què van escriure la seva llengua? Només per a anotacions comercials i cartes de negocis?”, qüestionava ahir l’arqueòleg i professor universitari David Asensio.

A les albors de l’arqueologia tal com l’entenem avui, a finals del segle XIX, hi va haver descobriments que van fer popular aquest poble. El més representatiu, la Dama d’Elx, va ser una icona sobretot política, amb la tornada a Espanya (des de França, que l’havia comprada) durant els inicis del franquisme.

La mostra arrenca precisament amb una rèplica de la Dama d’Elx esculpida el 1908 per Ignasi Pinazo, enviat especial al museu del Louvre, que la custodiava. Rep el visitant i serveix per alertar d’un enfocament que la mostra vol subratllar, el del paper de la dona de fa 2.500 anys.

També és d’una dona una de les restes clau de l’exposició, el d’un crani amb un clau que el travessa trobat al jaciment de Puig Castellar, dalt de Santa Coloma de Gramenet. “Tenia entre 30 i 40 anys, i ens suggereix que possiblement hi havia forts episodis de violència entre les tribus iberes o potser dins els mateixos pobles”, va explicar ahir Carme Rovira, arqueòloga del MAC i responsable del muntatge.

L’exposició arrenca al quilòmetre zero de l’arqueologia ibèrica: al Cerro de los Santos, a Montealegre del Castillo, a Albacete, on a finals del XIX van aparèixer moltes escultures. D’aquesta investigació incipient es recorda el paper de Pere Bosch i Gimpera, expert arqueòleg i primer director del MAC.

La mostra explica les últimes

La mostra vol ser una invitació pública al turisme interior de la ruta dels Ibers per jaciments catalans

novetats sobre el seu genoma, i exhibeix algunes de les restes humanes desenterrades a les excavacions: cranis travessats per claus.

L’ADN analitzat els últims anys revela una dada fonamental: els ibers no van arribar d’enlloc, sinó que són l’evolució antropològica i cultural de pobles anteriors.

La ceràmica és un dels factors que revelen la unitat cultural ibèrica, tal com s’explica en un muntatge panòptic a l’inici del recorregut.