La Vanguardia (Català-1ª edició)
Munició de guerra a la basílica
Descobreixen dues tombes preromàniques a la nau de l’església de Castelló d’Empúries
A través de peces delicadíssimes com el grup escultòric del genet atacant un enemic trobat a la necròpoli de Cerrillo Blanco de Porcuna (Jaén) o el tors de guerrer de l’antiga ciutat d’Ilici (a Elx), l’exposició analitza l’estructura social ibèrica, especialment entre els segles IV i I aC: el temps dels prínceps. És una manera de presentar l’estructura social: on hi va haver prínceps hi va haver serfs i lacais. Hi va haver una autoritat o idea superior? Déus? En què creien? Aquest és l’interrogant d’aquest àmbit. S’expliquen a través del tresor de Tivissa i de l’estela de Coimbra del Barranco Ancho de Jumilla (Múrcia), un extraordinari fragment d’un pilar-estela funerari esculpit a quatre cares. La mostra també explica el principi del final, amb les amenaces de Roma i Cartago traient el cap al paisatge iber.
Aquí s’expliquen els sistemes militars i les seves armes, amb alguns exemples preciosos de falcata, l’espasa de factura ibera. Una mica rovellades, però encara temibles.
Les últimes excavacions a l’interior de la basílica gòtica de Santa Maria de Castelló d’Empúries ha permès descobrir en una part de la nau central un amagatall de munició amb més de 400 bales de plom de la guerra Gran o guerra dels Pirineus que va enfrontar la França revolucionària contra els regnes d’Espanya i Portugal entre els anys 1793 i 1795.
La troballa ha aparegut sota la runa del primer cor –una zona de l’església reservada al clergat– que inicialment s’havia situat al centre de la nau. Aquesta estructura, que datava de finals del segle XVI, va ser destruïda durant la guerra Gran, el 1795, i reconstruïda tres anys després al mateix lloc.
La investigadora principal de les excavacions, l’arqueòloga Anna Maria Puig, va explicar ahir que aquestes bales estaven guardades en una caixa de fusta. S’han conservat claus i restes de les tanques de la caixa, que se sotmetran a un procés d’estudi i restauració.
Les excavacions, que formen part d’un projecte quadriennal d’investigació de l’Institut d’Estudis Empordanesos, finançat pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner, també han permès descobrir dues tombes preromàniques de planta antropomorfa (planta de forma humana) excavades al subsòl. Puig va recordar ahir que la basílica, que es va començar a construir l’any 1261, es va situar en un lloc on hi havia hagut altres temples romànics, preromànics i fins i tot construccions anteriors, dels segles VII i VIII. “Preteníem trobar dins de la basílica restes d’aquestes construccions, i la investigació ha estat positiva”, va afirmar ahir Puig. “Una datació per radiocarboni en algunes tombes ens permet situar-les en un període que inclou des de finals del segle VII o la primera meitat del VIII fins a la primera meitat del segle X”, va dir. També han descobert un mur de grans dimensions, que podria tenir relació amb la construcció més antiga. Una troballa que està pendent de la prova analítica del carboni 14 per poder-lo datar amb més precisió.
L’altre gran descobriment se situa a la capçalera de la basílica. El grup d’arqueòlegs que han participat en la intervenció volien estudiar els fonaments de l’absis de l’església gòtica que poguessin posar una mica de llum sobre les patologies que afecten aquesta part de l’edifici. Els treballs han permès descobrir que la capçalera de la basílica és sobre un desnivell de 4 metres sobre la nau. “Un fet que explicaria els problemes d’estabilitat que té”, afirma Puig. D’altra banda, una cala duta a terme en un angle de la base del retaule d’alabastre del segle XV ha permès corroborar la hipòtesi de treball que es plantejaven els arqueòlegs: el retaule havia tingut una base anterior de forma
BASE ORIGINAL El retaule va tenir una base poligonal amb dos esglaons i coberta amb lloses de marbre
poligonal amb dos esglaons, decorada amb lloses de marbre, una base que va ser desmuntada probablement al segle XVIII. Les excavacions han deixat a la vista, després de 300 anys, més de 15 centímetres de la base original. Puig situa la reforma al segle XVIII, perquè en aquell període es van produir diversos canvis a la basílica: els especialistes en el retaule expliquen que es van afegir els pinacles, es van obrir unes capelles barroques i la sagristia.