La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Per mi la maduresa i la vellesa són el més admirat de la vida”
Rosario, que publica l’àlbum ‘Te lo digo todo y no te digo na’
Cinc anys després del seu últim àlbum d’estudi, Gloria a ti, Rosario torna a publicar material propi inèdit sota el títol de Te lo digo todo y no te digo na (Universal). És un àlbum d’una dotzena de cançons en què no només cohabiten estils sinó que exhibeixen una certa actualització sonora d’acord amb els temps. Les esplèndides col·laboracions de Jorge Drexler, Vanesa Martín, Juan Magán o Amparo Sánchez (Amparanoia) dimensionen una obra que estrenarà en directe al Festival Jardins de Pedralbes (8 juny).
Per què el títol de la cançó Te lo digo todo y no te digo na serveix per batejar l’àlbum? Jo ja ho he dit tot i tampoc no vull dir res; tampoc no vull sorprendre, que no esperin res perquè ja ho he dit tot, que ja fa trenta anys que estic dins el món de la música. Aquesta és una mica la idea. I després perquè m’agradava donar-li un toc bandarra, d’energia renovada, més fresquet. Em venia de gust treure’m una mica més de pes.
És una obra que reivindica, per exemple, la rumba, amb un tema com Oye primo, amb Juan Magán?
No, el que passa és que jo soc rumbera, soc una gipsy funky, m’encanta la meva rumba. A part d’això també em venia de gust renovar la meva música, actualitzar una mica el meu so, en el sentit de posar programacions, sons que no són instruments sinó que són d’ara, de la nova generació. Per això hi ha Juan Magán. Em venia de gust que em donés una miqueta d’aquella rumba electrònica llatina seva. O Amparo, que m’ha fet un reggae
ACTUALITZACIÓ SONORA “Em venia de gust renovar la meva música, ser una miqueta més a prop dels gustos d’ara”
amb molta programació... He mirat d’incloure coses noves, d’actualitat. Com que ara la joventut està acostumada a aquests sons, m’ha interessat ser una miqueta més a prop d’aquests gustos.
Què li sembla el reggaeton?
No tinc res en contra del reggaeton. M’encanta tota mena de música, però m’agradaria que els mitjans donessin l’oportunitat a altres tipus de música, tant la meva com la de moltíssima altra gent que no surt mai a la ràdio, per exemple, perquè no és comercial. Què li agradaria provocar a l’oient? Que balli, que es posi la cançó Cuchu marana i que vagi de Jerez a Barcelona cantant-la; que escolti Mariposas blancas i que senti aquelles veus flamenques que t’arriben a l’ànima... Aquest disc et dona alegria i energia positiva.
Les joves generacions d’artistes empenyen.
Ja no tinc vint anys. Per tant, per què m’he d’atabalar si el més bonic de la vida és créixer. La maduresa i la vellesa estan molt mal vistes en el sistema en què vivim, i per a mi són el més preuat de la vida.
Insinua res?
Jo ja tinc el pensament que això no serà etern i que arribarà un moment que m’hauré d’anar acomiadant de mica en mica. Però encara em sento molt jove, amb molta força; encara no estic en aquest moment.
La seva idea és portar aquestes noves cançons a un directe més ambiciós?
Fa moltíssims anys que surto a cantar jo, i quan vaig acabar la meva última gira de Gloria a ti em vaig dir que no podia més, que necessito canviar. Vull portar dos bailaors i fer un espectacle una mica més gran del normal. Que els músics intervinguin més amb mi, fer com una mena d’R&B i soul tipus Bruno Mars però en flamenc.