La Vanguardia (Català-1ª edició)
Clarobscurs dels ‘reality shows’
Yalda, la noche del perdón
Direcció i guió: Massoud Bakhshi Intèrprets: Sadaf Asgari, Behnaz Safari, Babak Karimi, Fereshteh Sadre Orafaiy
Producció: Iran-França-Alemanya-Luxemburg, 2019. Drama.
“La televisió ens ven la recepta de la felicitat, un ideal d’èxit, una il·lusió”. El director de Yalda, la noche del perdón, Massoud Bakhshi (Teheran, 1972), és un bon coneixedor del tema perquè els seus principis professionals van ser com a periodista i crític de cinema. Fins que el 2007 va començar com a realitzador de curtmetratges documentals, i va debutar cinc anys més tard en el llargmetratge amb Yek khanévadéh-e mohtaram. La informació inicial en els títols de crèdit comunica a l’espectador que “aquesta pel·lícula de ficció està inspirada en el programa televisiu iranià Luna de miel. Perquè, efectivament, es tracta d’una venjança contra el desenfrenament, la manipulació dels éssers humans, el cinisme, els suborns i la crueltat més extrema. La protagonista, la Maryam, és una jove de 22 anys i de classe social molt baixa que s’enfronta a la pena capital per la mort del seu marit de 65 anys, un influent empresari. El seu matrimoni era temporal, que per a Bakhshi constitueix un costum al país. “És un contracte de matrimoni de durada determinada i pot ser d’un dia o de més temps. La parella ha de respectar el termini marcat”. Fa quinze mesos que la Maryam està empresonada, tot i que ha declarat una vegada i una altra que es va tractar d’un accident i lluita agosaradament per evitar que la pengin. La filla del marit mort, que havia estat la seva millor amiga, és l’única que pot salvar-li la vida si demana que la indultin.
El cas de Yalda es converteix en l’atracció més gran d’aquest amoral programa televisiu, que manipula tant els participants com –per descomptat– els teleespectadors. El retrobament processal entre les dues amigues que han deixat de ser-ho es converteix en l’eix d’un programa sempre a la recerca de l’audiència més gran possible. D’acord amb aquesta pel·lícula, l’Iran sembla que ha canviat. La dona continua depenent del seu marit, però potser no tant i comença a prendre algunes decisions que abans li eren denegades.