La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça lliura mitja Lliga
L’equip blaugrana s’ensorra amb tot a favor i ja no depèn de si mateix
En el moment més impensable, i acariciant el lideratge amb la punta dels dits, el Barça es va ensorrar. Quan la gran remuntada estava a punt de consumar-se el conjunt blaugrana va llançar per la borda bona part de les seves opcions en el campionat i ja no depèn de si mateix per caçar la Lliga. Amb gairebé tot a favor i guanyant l’equip de Koeman no va saber sentenciar davant un Granada combatiu i va caure al Camp Nou en una última mitja hora nefasta. No va poder ni tan sols rescatar un empat que li hauria permès mantenir els trumfos per emportar-se el títol.
Un panorama que no es podia preveure després de la primera hora de partit i l’excel·lent dinàmica que portava l’equip blaugrana pel que fa a joc i resultats. Al Barça ja no li val només amb una ensopegada de l’Atlètic (amb qui s’ha d’enfrontar), sinó que també necessita una relliscada del Madrid. Els futbolistes de Koeman, expulsat després de la igualada nassarita per protestar, van quedar en estat de xoc i sense capacitat de reacció.
Per intentar l’assalt al lideratge Koeman es va decantar per introduir tres variants a l’alineació. Va donar descans a Dest, Lenglet i Pedri i va activar Sergi Roberto, Umtiti i Ilaix Moriba. L’entrenador buscava noves empentes, però ni Sergi Roberto ni Umtiti van respondre.
El matx era per guanyar-lo, però també per mastegar-lo, perquè al davant el Barça hi tenia un Granada convertit en un grup ple d’adrenalina, un d’aquells equips aguerrits que no fan escarafalls d’interrompre el joc amb un repertori de faltes. Ara una obstrucció. Ara un braç. Ara una traveta. Ara una agafadeta. Mentre l’àrbitre no escalfi la mà aviat i no tregui targetes matineres, encara millor per als seus interessos. Entre aquestes aturades (13 faltes nassarites a la primera meitat) i que el Barça no va sortir com un huracà, al partit li va costar dinamitzar-se. Els blaugrana intentaven filtrar passades entre línies, cap al territori de Messi, però faltava més velocitat.
Això sí, els locals tampoc no passaven conflictes al darrere. Al seu historial, que no perdia la calma. El més important era no cometre errors i esperar un moment de lucidesa. El va poder trobar Griezmann, però va rematar massa centrat, i ho va acabar de certificar el de la majoria de vegades: Messi. Encara que en el gol que va obrir el marcador el mèrit de l’argentí cal repartir-lo amb Griezmann. L’argentí va connectar amb el francès, que va fer un control orientat meravellós abans de tornar la pilota al capità. El va deixar sol davant el porter. Messi no va perdonar, va clavar l’esfèrica a la xarxa i va posar el primer lloc a l’abast de la mà del
Barça. Amb aquest gol Leo ja superava els que va marcar en tota l’última Lliga amb encara cinc jornades per disputar-se.
Al duet ofensiu calia sumar-hi en aquell moment l’extraordinària aportació d’un Busquets que ha engegantit des que l’entrenador el protegeix amb tres centrals. Ara el pivot juga amb guardaespatlles, i a la seva edat ho agraeix. El gol va envalentir el Barça, que va vorejar el segon. Si no ho va aconseguir abans del descans va ser perquè el porter Aaron va salvar in extremis una altra rematada de Messi després d’un servei de delineant de Busquets. Una pena per als de Koeman, perquè el partit restava obert. Ho pagarien molt car en una segona part fatal.
Perquè tornant dels vestidors l’equip blaugrana va tornar a perdonar, i per partida doble. Ni Griezmann,
amb la dreta, amb tot a favor, ni Sergi Roberto, de volea amb l’interior, van aconseguir el segon. Així i tot el Barça semblava tenir el partit controlat. Dominava, però el Granada no es descomponia i protagonitzaria dues urpades letals. Amb la primera empataria en una jugada en què Umtiti no es va aconseguir anticipar i Mingueza va fallar en el refús. La pilota va arribar a Machís, que igualaria el resultat en el primer xut entre pals del Granada, que va guanyar molt amb els canvis del seu entrenador.
El Barça va perdre les maneres i Koeman va ser expulsat per protestar les pèrdues de temps. Van aparèixer Pedri i Dembélé, perquè fes d’extrem i per canviar el sistema a un 4-3-3. Tampoc no va funcionar, tot i que Piqué va gaudir d’una bona ocasió. En la jugada següent Adrián Marín va centrar des de l’esquerra i el veterà Jorge Molina va rematar a la xarxa.
Increïble. El Barça no només no era líder, sinó que la Lliga ja no era a les seves mans. Quina gran oportunitat perduda. Quina clatellada moral.
Messi va avançar el Barça però després els de Koeman van rebre dues urpades del Granada