El president menystingut

Ahir va acabar el termini de l’ultimàtum llançat per Pere Aragonès a Junts per intentar tancar un acord de govern. El candidat republicà es va comprometre a buscar vies alternatives, en cas que no s’arribés a cap pacte, per evitar noves eleccions. Aviat sortirem de dubtes sobre què farà finalment ERC, però el que queda clar és que el seu aspirant a president ha tornat a ser menystingut per la formació de Carles Puigdemont. I no és la primera vegada. Que sigui l’última dependrà del coratge dels republicans d’atrevir-se a trencar amb Junts o si preferiran continuar arrossegant la negociació fins a l’últim dia, que no és cap altre que el 26 de maig, quan s’acaba el termini (aquest sí, veritable) que fixa el Parlament per convocar noves eleccions si no s’ha investit nou president.

Quan Quim Torra va haver de dimitir inhabilitat, Junts va fixar unes severes condicions perquè Aragonès no pogués ser tractat com a president: no podria tenir despatx a la Generalitat, ni podria emetre el tradicional discurs de Nadal. Com a vicepresident, la llista de greuges d’Aragonès és infinita. Només faltava el menyspreu que Torra li va dedicar al seu recent llibre sobre la seva etapa al Govern:

“Em decep, en totes les reunions té sempre un paper passiu, absent, sense intervenir. Normalment, en cada reunió li acabo preguntant si té res a afegir. No passa mai”.

Aquesta actitud displicent per part de Junts no va variar ni després de guanyar sobre Puigdemont a les eleccions del 14-F. No hi ha cap dubte que, si Junts hagués quedat per sobre, ja s’hauria constituït Govern des de fa setmanes. Aragonès ha hagut de suportar el caixaofaixadeduesinvestiduresperdudesielpacteencarasegueix lluny de concretar-se. Fa setmanes que sectors econòmics i socials exigeixen la constitució d’un executiu efectiu, com es va comprovar ahir en la concentració del Primer de Maig. Però res no es mou.

Esquerra ha d’escollir entre seguir la via negociadora amb Junts, sense saber quina és la voluntat real del seu exsoci, o aventurar-se a intentar un Govern en minoria. Fins i tot en el cas que s’arribés a un acord,

Aragonès ja pateix el desgast del menyspreu de Junts. Ha estat un candidat menystingut i pot acabar sent un president menystingut.