Pakistan va treure rèdit a la recerca de Bin Laden i ara a l’avanç talibà

a Bin Laden– va ser amagada per Islamabad durant anys.

El Pakistan, gran tapat en aquest joc, va tenir també un gran interès a allargar la vida de Bin Laden per mantenir el seu ascendent al tauler afganès, vital per a la seva integritat territorial. Ara, al cap de deu anys de la mort del presumpte inspirador de l’11-S i l’11-M, la pregunta continua sent com va aconseguir eludir, durant la dècada anterior, la cacera humana amb més mitjans de la història.

Per a esglai de gairebé tothom, Bin Laden va ser caçat després de cinc anys a Abbottabad, la localitat castrense on els oficials pakistanesos juguen a golf. Una cosa que dona pàbul que el general Pervez Musharraf, després de desbloquejar per al Pakistan els F-16 embargats pels EUA, amb una mà cobrava per cercar-lo i amb l’altra es tapava els ulls, mentre el seu cap d’intel·ligència de llavors, Parvez Kayani, li construïa un amagatall.

Després, fins i tot Trump va voler tenir el seu moment Obama, amb l’eliminació del califa d’EI, Abu Bakr al-Bagdadi, un altre ajusticiat sense judici, igualment consignat al fons del mar.

L’últim Donald Trump, a més, va anunciar l’eliminació de Hamza bin Laden, el fill gihadista d’Ossama, qui durant el seu tancament, per cert, no va parar d’engendrar fills amb les seves diverses dones, l’última, una jove iemenita.

Les arengues –en vídeo, en àudio, en res– de l’antic playboy sempre van sonar impostades. Més permanent és la molèstia generada per les seves campanyes d’atemptats. Com el coronavirus, l’11-S va canviar per sempre la nostra manera de volar, en un

FRANQUÍCIES Grups criminals fan servir Al-Qaida com a segell per a l’extorsió, sense finalitat política

avançament de l’actual era de la vigilància.

Això no és tot. És cert que grups adscrits a Al-Qaida sobre el paper perviuen al Sinaí, al Iemen, al Magrib, al Sahel o a Idlib (Síria). Continuaran matant. Però com més s’allunyen de la frontera pakistanesa, més s’acosten a l’ús criminal i apolític, per a la mera extorsió, d’un nom que encara ara evoca terror.

Al vestíbul del gran palau presidencial d’Islamabad, Musharraf només hi tenia fotos, a tall d’avís, amb George W. Bush i el rei d’Aràbia. Ni ell ni Parvez Kayani –cap de l’Estat Major en el moment de l’assalt– no tenen aires de ser importunats.