La Vanguardia (Català-1ª edició)
Menys bales i més il·lustració
Les policies dels Estats Units, posades en dubte, disposen de períodes curts de formació, lluny del model dels països occidentals
Descomptant l’11-S, qui pot oblidar aquesta data a Nova York? A Bill Cannon li va quedar “impresa en la memòria” la jornada de l’1 de desembre del 2001.
Aquell dia van trobar al seu apartament de l’East Harlem els cadàvers de Carmen Quinones, de 52 anys, i el seu nòvio, Ruben Fredrick, de 60. Els van cosir a ganivetades. A Ashley De Jesus, de tres anys i neta de Carmen, la van deixar amb vida. Va poder agafar el telèfon. Qui trucava era la seva mare.
–L’àvia és a terra. Cannon, detectiu de la policia de la Gran Poma (NYPD), membre de l’equip d’homicidis de l’Alt Manhattan, va ser allà i va participar en la investigació. “Van contractar dos pinxos per eliminar la Carmen”. Els agents van trobar els dos assassins a sou i la trama oculta. La idea va ser de la Maria, la que era dona de Justino De Jesus, exmarit de la Carmen, que, a més de sentir gelosia, volia eliminar com a copropietària d’un edifici que compartia amb el Justino.
Cinc detinguts i penes de cadena perpètua. “Em vaig sentir satisfet perquè les persones que van matar eren bona gent”, diu.
Ja jubilat, després de gairebé 27 anys, ha exercit de professor universitari, d’actor, i ara fa el podcast Police off the cuff (policia d’improvís).
Reconeix la seva felicitat en aquests gairebé deu anys des que va lliurar la placa. “M’agrada haver estat policia, però la tasca dels agents avui és diferent, no sé si la podria fer sota aquestes condicions”, assenyala.
“Aquesta és una època horrible per vestir l’uniforme. Tinc dos fills i l’últim consell que els donaria és que es fessin policies”, confessa. “Si un policia en un estat fa alguna cosa malament, els agents pateixen a escala nacional la venjança. L’evidència és l’agitació a tot el país per George Floyd”, remarca. Matisa que li sembla “absurd i indignant” que el policia Derek Chauvin, condemnat per l’assassinat de Floyd en un tribunal de Minneapolis, mantingués el genoll sobre el coll de l’altre durant 9,29 minuts. “Qualsevol policia et dirà que, una vegada sota control, ja no hi havia raó per continuar pressionant”.
Tot i que venia de temps enrere, fruit d’aquelles mobilitzacions el desànim entre els blaus resulta més que patent, comenta Cannon.
Ho confirma Ed Mullins, president de la Sergeants Benevolent Association (SBA), un dels sindicats de la policia novaiorquesa (agents amb grau) i una de les més grans al país. La NYPD té 33.000 funcionaris. “Hi ha hagut un increment d’un 75% en la petició de jubilacions”, afirma Mullins. Tampoc no hi ha el nombre suficient de reclutaments.
Tot i que critica que Floyd s’hagi convertit en “un màrtir”, Mullins reconeix que Chauvin va fer “un ús excessiu de la força” que va contribuir a la mort del detingut.
El seu discurs és un rampell contra els polítics, sobretot els demòcrates, i totes aquelles proclames de desfinançar la policia. Però no evita l’autocrítica. “No penso que estiguem donant un bon entrenament”, afirma.
“Ningú no ens pregunta a nosaltres i és clar que hem de millorar la preparació. Malgrat que en els meus 40 anys de professió han canviat moltes coses, encara no som al nivell en què hauríem de ser. Els estàndards han baixat”, afegeix.
Els aspirants a formar part de la policia novaiorquesa han de passar sis mesos de formació a l’acadèmia, i sis més practicant sobre el terreny.
La NYPD, que exigeix una edat de 21 anys, passa per ser un dels departaments policials –als Estats Units en tenen uns 18.000–, que dedica més temps a aquest ensenyament previ.
Els EUA tenen 850.000 policies. A la majoria d’estats només se’ls requereix haver acabat el batxillerat, explica Maria Haberfeld, expolicia i professora de Ciència Política al John Jay College de Nova York i directora d’un programa d’estudis a la NYPD, cos que requereix un grau universitari de dos anys.
Pel que fa al període de formació, Virgínia de l’Oest es troba a la cua, amb tres setmanes. El més llarg correspon a Texas, amb 33 setmanes. El procés habitual se situa al voltant de les 17 setmanes. “Disposem del pitjor dels models de reclutament i preparació si es compara amb altres països democràtics”, remarca. “No es poden retirar fons a la policia, sinó que se’ls ha de donar una educació millor”, prossegueix.
“Cal fer la transició de les acadèmies a les universitats policials, com a Finlàndia o Alemanya. Aquesta és una professió en què hi ha d’haver una combinació d’elements acadèmics i habilitats tàctiques”, proposa.
Fins i tot suggereix que l’edat mínima s’hauria de fixar en els 25 anys. Arriba a aquesta conclusió a partir de la seva experiència personal. “Era una idealista que volia posar els dolents entre reixes. Va ser un temps meravellós i no vaig ser gaire bona policia, era massa jove, amb certes dinàmiques i situacions”, confessa.
Com a mínim, els interessats haurien d’haver desenvolupat una llicenciatura universitària. “Aquesta és una feina –puntualitza– en què tens l’autoritat d’utilitzar una força letal i, tot i que siguin 70 setmanes, no n’hi ha prou. Almenys quatre anys”.
Un dels seus col·legues, Peter Moskos, expolicia com ella i professor al John Jay College, aporta una altra visió que està enllaçada amb coses que passen en aquest país. “Hi ha confusió sobre el que volem que faci un policia. Resulta interessant aquell recent tiroteig a Toledo (Ohio), perquè és el que esperem que faci un policia, que és disparar algú (l’adolescent negra Ma’Khia Bryant) que intenta matar-ne un altre. Això ara ens sembla inacceptable. Si un policia no pot disparar a algú que vol apunyalar algú, això és un canvi real”, reflexiona.
Insisteix que donar més formació és rellevant, tot i que precisa que sempre hi ha “el factor humà” per més que es pretengui formar el policia perfecte.
Moskos atribueix en gran mesura l’elevada mortalitat (la policia mata unes 1.000 persones l’any, i moren uns 100 agents en actes de servei) al que en diu el tràgic dilema. “S’utilitza més la força letal als Estats Units en comparació amb els països europeus occidentals perquè hi ha més gent amb armes il·legals, hi ha més persones que es disparen les unes a les altres i la policia hi ha de respondre”.
Intervé Mullins: “Necessitem incrementar l’entrenament, però no es fa perquè ells (els polítics) no volen gastar diners a entrenar policies”.
En aquesta època fosca, Cannon rememora un altre grat moment. El 15 de gener del 2009 va participar en l’operació de rescat coneguda com “el miracle al riu Hudson”. El comandant Chesley Sullenberger, al comandament d’un avió amb 150 passatgers, va amarar al Hudson sense que hi hagués una tragèdia, després de l’avaria que va patir l’aparell per l’impacte d’una bandada d’oques. Diu Cannon: “Va ser una feina edificant”.
Els Estats Units tenen 18.000 departaments de policia i uns 850.000 agents en actiu
La formació d’un uniformat va des de tres setmanes (Virgínia de l’Oest) fins a 33 en parts de Texas
“No som al nivell en què hauríem de ser, els estàndards han caigut”, diu Ed Mullins, president de l’SBA
S’escampa el desànim per la mobilització antipolicial i a Nova York creixen un 75% les peticions de jubilació