Entre l’esperança i l’ensorrament

Altre cop, forats de bala i de morter recents a les façanes de Mogadiscio. Fa una dècada, caminar pels carrers de la capital somali era avançar per un formatge gruyère de runa, ferro i ciment. Motllo mare dels països fallits del món, Somàlia era un Estat a la deriva des de la caiguda del dictador Siad Barre el gener del 1991 i tots els edificis de Mogadiscio tenien les mateixes cicatrius del desastre: impactes de tirotejos o de bombes. Diumenge passat, la ciutat es va despertar amb centenars de forats nous a les façanes quan diverses faccions de l’exèrcit, fidels cadascuna al seu clan, es van enfrontar a la capital del país i van causar dues dotzenes de morts.

La imatge de soldats corrent amb les seves metralladores o llançagranades a l’espatlla van il·lustrar la pitjor crisi política del país l’última dècada, que amenaça de llançar en orris els avenços dels últims anys i fer retrocedir el país a la casella del caos i el desgovern. Ahir, en un intent desesperat de calmar les aigües, el Parlament va cancel·lar amb 140 vots a favor i cap en contra la decisió que havia pres la pólvora: l’extensió de dos anys del mandat del president Mohammad Abdul·lahi Mohammad

Farmaajo, que s’havia anunciat feia tot just un parell de setmanes.

Malgrat que la decisió d’ahir vol pacificar la situació, no tots creuen que n’hi hagi prou. Ja no. Des del hall de l’hotel Maanoor a Hargeisa, capital de Somalilàndia, Ahmed Yusuf Huissein, director de la Comissió Nacional de Drets Humans, esbufegava observant des de la distància el polvorí desfermat al sud. “La situació a Mogadiscio? És dolenta, cal esperar per veure què passa els pròxims dies i sobretot resar”.

Els enfrontaments d’aquesta setmana són el resultat de mesos d’incapacitat política per organitzar les pròximes eleccions, que havia derivat cap a un escenari