La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL EPO TATGE
ció va ser agafar el fusell: faccions de l’exèrcit lleials als clans d’antics presidents i fins i tot a un excap de policia van prendre posicions a Mogadiscio. Tot i que el president somali, pressionat per la Unió Africana i la resta d’organismes internacionals i sense socis a Somàlia, va fer marxa enrere dijous i va anunciar la seva renúncia a dos anys més i la tornada a la negociació –ahir el Parlament el va ratificar legalment–, cal veure si els esdeveniments no han trencat la fràgil confiança entre els bàndols i és possible tornar als acords del 17 de setembre, que fixaven les condicions de vot dels comicis. Per l’espanyol Nicolás Berlanga, ambaixador de la Unió Europea a Somàlia, la decisió parlamentària d’ahir “torna a encarrilar el procés electoral” i situa la figura del primer ministre, Mohammad Hussein Roble, com a peça clau a la trontollosa partida somali, ja que, com que Roble dirigeix el procés electoral, el president passarà a ser candidat i haurà de cedir part del seu poder, fet que pot ajudar a recuperar la confiança.
Per Berlanga, el país de la Banya d’Àfrica es juga tornar al passat. “Està en risc –explica aquest diari– que tots els avenços de l’últim lustre es perdin i Somàlia torni a desconnectar-se del món i torni a la condició d’Estat pària”. La seva preocupació és la d’Europa. Actualment, Somàlia és el país on més inverteix la Unió Europea en termes de seguretat, amb 200 milions d’euros per a la força africana d’Amisom i 40 milions més en formació de l’exèrcit i la policia somali.
L’amenaça d’una nova guerra civil ha deixat congelada la societat somali i la comunitat internacional perquè Somàlia, malgrat les seves profundes ferides, no és avui el mateix Estat fallit de fa quinze anys i des de fa cinc s’havia guanyat el dret al matís. Malgrat que Mogadiscio rep cops constants de la banda gihadista Al-Xabaab, que controla part del país, i els treballadors d’organitzacions internacionals viuen tancats en una subciutat emmurallada de 5.000 persones al voltant de l’aeroport, l’últim lustre Somàlia havia fet progressos per començar a sortir del pou. A més de canvis externs, amb una febre constructora a la capital, la gradual reactivació de l’economia de base i un munt de tuk-tuks als carrers, l’avenç havia estat intern, amb el reforç de les institucions polítiques, jurídiques i educatives –l’any passat va estrenar el seu primer pla d’estudis propi en 30 anys–, la creació d’un sistema d’Administració i finances i una revolució al cos de seguretat, amb el pagament per primera vegada als membres de l’exèrcit per transferència bancària en comptes de lliurar tots els diners al cap del clan perquè ell els repartís entre els seus.
Per l’analista somali Hassan Kenyan, la crisi actual, que ha provocat desenes de milers de desplaçats, és “el problema més seriós de Somàlia dels últims dotze anys i ara serà difícil tancar les ferides”. “L’exèrcit està trencat i hi ha milers de desplaçats a Mogadiscio, que avui és bàsicament una ciutat dividida, amb diferents faccions de l’exèrcit apuntant-se les unes a les altres als seus carrers”, afegeix.
Exprofesor i oficial de les Nacions Unides, Kenyan creu que Somàlia viu “una situació explosiva i el president està en una
TENSIÓ A LA CAPITAL “Mogadiscio està partida, amb faccions militars apuntant-se”, diu un analista local
El Parlament anul·la l’extensió del mandat presidencial a fi de calmar les aigües
“JA N’HI HA PROU” La pressió exterior i d’intel·lectuals i líders socials, clau per salvar les reformes
de debilitat total perquè l’han deixat sol. Només hi ha dos camins: o eleccions perquè hi hagi esperança o l’ensorrament”.
La societat somali també és conscient del que està en lliça. A més de la unànime pressió internacional des de la Unió Africana, la Unió Europea, la Lliga Àrab o països com els Estats Units o el Regne Unit, un altre factor va empènyer aquesta setmana per evitar el desastre: els grups d’avis, que tenen consideració de savis i un pes important a la societat civil somali, així com també organitzacions de dones i intel·lectuals van alçar la veu per demanar que els dos bàndols apartessin el dit del gallet. Hafsa Nuradin Mohamed, enginyera civil de 25 anys, assegura que quan va esclatar la violència va sentir “por i confusió”, però critica els mitjans de comunicació per cargolar en les ments occidentals la visió negativa d’una Somàlia que en realitat ja ha començat a evolucionar. “La vida dels mitjans i la viposició da que vivim nosaltres és totalment diferent”, afirma. Per Hafsa, la joventut somali –un 75% de la població té menys de 30 anys i no ha viscut mai una estabilitat completa– està cansada del conflicte i el seu crit per la pau és el de tots els seus amics i veïns. “La gent vol que es mantingui la pau i s’eviti tot el que pugui portar-nos a la guerra i a perdre les nostres llars. Espero que aquest desig de la gent es faci realitat en els dies que venen, inxa’Al·lah, així podrem tenir l’esperança de continuar en pau”.
Berlanga, que acumula 30 anys de vinculació amb l’Àfrica com a oficial de l’exèrcit espanyol en missions de les Nacions Unides, cooperant humanitari i funcionari de la Unió Europea, també s’atura en aquest reconeixement i creu que l’actual crisi també ha mostrat “una societat diferent”. “La gent –explica el representant europeu– no espera res del sector públic, però exigeix almenys estabilitat per seguir el seu camí de desenvolupament. Quan diumenge passat Mogadiscio va estar a punt de l’enfrontament civil, intel·lectuals i també líders socials van aixecar la veu per dir que ja n’hi ha prou”.
En la seva anàlisi per al think tank Crisi Group, l’analista Omar Mahmud opina que, més enllà de la marxa enrere del president Farmaajo ratificada ahir pel Parlament del país, el risc més important és a les casernes, ja que les forces armades somalis es podrien fractuar en diverses faccions fidels als seus clans. Mahmud no és optimista: “Somàlia trontolla a punt del col·lapse total una vegada més”.