La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ministres surten al carrer
Joaquín Luna
Dels rics s’ha dit de tot a Espanya, fins i tot que no saben què fer amb els seus diners, però el que un ignorava és que votessin més que la resta. “Els rics sí que voten (més d’un 30%) i així guanyen”, denunciava una pancarta a la celebració sindical del Primer de Maig a la Puerta del Sol, que va reunir gairebé tants ministres com Franco al Santiago Bernabeu tal dia com ahir, tabarra en què sempre acabaven ballant una muñeira.
Ahir era la festa dels treballadors, però per a festa a Madrid la de la democràcia dimarts. Per això, a última hora, es va apuntar mig Govern a la manifestació d’UGT i CC.OO. que va fer entrada a la Puerta del Sol passades les 13 hores, ja ocupada per una altra manifestació, la del Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya (PCTE), residual i baladrera.
El Primer de Maig té alguna cosa del dia dels Reis: tothom demana regals. I com ahir els assistents eren grans, bastant, i onejaven algunes banderes republicanes, demanaven i molt, però al Govern.
Mai una ministra de Treball no havia assistit abans a una manifestació del Primer de Maig i l’exemple es va escampar de manera que van ser sis en total –“si ells hi van, nosaltres també”, es dirien els socialistes–. A més de Yolanda Díaz, acompanyada de la seva filla, hi havia la també vicepresidenta Carmen Calvo i els ministres Belarra, Ábalos, Montero i Rodríguez Uribes, a què cal afegir els candidats Iglesias, Gabilondo i García.
–I aquesta bandera?
–Es la de la Unió Soviètica penjada al Reichstag de Berlín el 1945.
A l’italià curiós se li va dibuixar un somriure, va aixecar el puny esquerre en senyal de respecte a la bandera, amb les seves lletres en rus, i va continuar el passeig. Molta nostàlgia ahir...
Tots els oradors van animar a anar a votar dimarts, petició molt pròpia dels que temen clavar-se la patacada electoral. A qui estimin tret de l’extrema dreta. “Ni un vot treballador a l’extrema dreta!”, va dir Unai Sordo, secretari general de CC.OO., o “no hi ha duros a quatre pessetes”, va resumir Pepe Álvarez, homòleg ugetista, en crítica velada a Díaz Ayuso –ningú no la va esmentar–, i la seva política fiscal (“¿Com es poden millorar els serveis si baixen els impostos?”). Seguint aquesta línia argumental –si Ronald Reagan alcés el cap!–, val també dubtar de la dimensió batalladora d’aquest Primer de Maig en vista de la proximitat entre sindicalistes –que no sindicallestos– i ministres.
En canvi, el testimoni dels teloners va propiciar moments de fraternitat i aplaudiments no forçats.
Les caixeres dels supermercats i el personal de neteja van ser ovacionats amb força. “Vam treballar amb contractes i una motxilla anomenada ‘por de contagiar els nostres tornant a casa’”, va dir la caixera Ana Belén Casado. “Les dones de fer feines, igual com el Sud, també existim”, va afirmar Lola ("Lola què més?”, va preguntar la presentadora de l’acte i la resposta va ser: “Lola!”).
Cal destacar l’ovació a Joe Biden, enaltit com a exemple a seguir per allò de més impostos i obra pública. L’acte va acabar amb La Internacional, puny en alt –tret dels ministres– i els comiats dels assistents, majoritàriament quadres, enllaços i delegats sindicals, segons es desprèn de les sis persones diferents contactades a l’atzar quan va acabar l’acte.
–No és trist haver d’animar els “treballadors” a votar i que no ho facin per Vox?
–És veritat que hi ha desànim a la classe treballadora. Potser a l’esquerra ens movem amb utopies que sempre són difícils o triguen a fer-se. La ultradreta proposa solucions simples i ràpides a gent que està desesperada.
Així reflexionava l’advocat de la UGT Enrique Lorenzo, de 43 anys.
A la font circular i modesta de la Puerta del Sol moltes persones assegudes i algunes famílies llatinoamericanes. No han seguit el míting. I disparen. “Ningú no ens arreglarà la vida. Aquests només es preocupen de col·locar els seus parents. Sis vegades he provat d’aconseguir feina d’escombriaire a Madrid i res de res –explica Graziela, equatoriana, 20 anys aquí i amb doble nacionalitat–. I encara que soc immigrant, votaré el senyor aquest [Abascal] de Vox”. De vegades és millor no preguntar .... Esclar que, al cap d’una estona, un jove explica a la seva parella, agafats de la mà: “Sí, el quadre aquest famós de Velázquez de l’aixecament contra els francesos el 2 de maig”.
Poques vegades tants ministres, sis, han assistit a un Primer de Maig des de la tabarra de Franco tal dia com ahir al Bernabeu