La Vanguardia (Català-1ª edició)
La baixada d’impostos com a bandera
Des del 2005, Madrid encapçala una carrera de rebaixa de la fiscalitat, acompanyada de serveis públics de mínims
Els impostos tornen a despuntar en la disputa electoral de Madrid, fins i tot en una època marcada per la pandèmia. Rebaixar la càrrega fiscal s’ha convertit en un mantra per al PP madrileny des de fa dècades, en una de les claus amb què mantenir el Govern de la Puerta del Sol.
Encara que en aquesta campanya de topades les promeses electorals s’han vist eclipsades per la batalla ideològica, la presidenta en funcions del Govern madrileny i candidata popular, Isabel Díaz Ayuso, s’ha presentat davant l’electorat amb una rebaixa en mig punt en la part autonòmica de l’IRPF per a tots els trams i de l’impost de successions per a oncles i nebots. Les mesures formen part del paquet que el PP no dubta a qualificar de “la baixada fiscal més important de la història”. Tampoc no és la primera vegada que utilitzen aquest lema i el reclam d’una reducció generalitzada de l’impost sobre la renda. Al debat d’investidura del 2019, Ayuso va fer la mateixa promesa, però en aquests dos últims anys no ha estat capaç de dur-la a terme, després d’haver de lluitar amb la crisi de la covid i la incapacitat de tirar endavant uns pressupostos davant la fragilitat política del govern madrileny.
“Continuarem baixant impostos”, ha insistit aquests dies Ayuso. Els madrilenys han encadenat des del 2005 –amb Esperanza Aguirre en la presidència– una successió de mesures d’aquest tipus, consolidant una cultura dels “diners estan millor a les butxaques dels ciutadans”, però evitant, això sí, vincular-los a uns serveis públics de mínims. Sota aquest clima, accentuat per les dificultats econòmiques d’empreses i treballadors en plena pandèmia, el candidat socialista, Ángel Gabilondo, s’ha despenjat prometent que mentre duri la crisi, si arriben al govern de Madrid, no pensa tocar els impostos. L’anunci ha irritat entre la resta de formacions d’esquerres, defensores a ultrança d’apuntalar com més aviat millor els ingressos de la comunitat per poder reforçar els serveis públics.
Aquest ADN madrileny ha acabat estirant altres autonomies, tal com constata des de fa temps al REAF-Consell d’Economistes, autors de l’informe principal sobre fiscalitat i territoris que es publica a Espanya. A l’esmentada radiografia, Madrid figura des de fa anys entre els campions de fer tributar menys a les rendes baixes com els més rics (vegeu el quadre).
Però no és només l’IRPF, al territori amb el tipus autonòmic més baix; els impostos a la riquesa també s’han anat reduint. Madrid va ser la primera comunitat a bonificar al 100% l’impost de patrimoni, mentre que ha reduït al mínim el que han de pagar els fills quan hereten dels seus pares i entre cònjuges. “És la fiscalitat d’Europa, ja que l’impost de patrimoni està derogat i el de successions no existeix o és residual en 15 estats membres”, defensen des de la conselleria d’Economia i Hisenda. La cursa a la baixa continua i s’estén territorialment. Aquesta setmana Vox a Andalusia va plantar cara per un acord amb el PP i Ciutadans per rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF i impostos cedits com a successions, actes jurídics documentats o un tribut sobre el joc. Castella i Lleó (PP-Ciutadans) també acaba d’anunciar que bonificarà en un 99% l’impost de successions per a familiars directes... Com a la Comunitat de Madrid. Conseqüència: un jove que hereta 800.000 euros del seu pare ha de pagar 100.000 euros a Astúries, 44.500 a Catalunya, 1.500 a Madrid i zero euros a Andalusia, Cantàbria i Galícia.
Mentrestant, des del Govern de Pedro Sánchez, amb la ministra María Jesús Montero al capdavant, no oculten la seva intenció d’aturar la situació per considerarla directament dúmping fiscal.
Sens dubte, els impostos són un dels molts terrenys per a l’enfrontament entre l’Executiu central i el PP –i, per descomptat, la líder popular madrilenya–. Montero ha amenaçat de manera reiterada amb reformar el marc tributari per harmonitzar la imposició dels tributs cedits a les comunitats autònomes. Ja es queixava quan comandava la conselleria d’Hisenda de la Junta d’Andalusia. L’IVIE calcula que, amb aquest enfilall de desgravacions i bonificacions, Madrid deixa d’ingressar més de
Quota a pagar a Hisenda si els ingressos són de...
Andalusia
Astúries
Balears
Castella i Lleó
Castella-la Manxa
Catalunya
Galícia
Madrid
C. Valenciana
Navarra
Euskadi
FONT: 4.100 milions d’euros anuals.
En canvi, el Govern d’Ayuso no perd l’ocasió de recordar que, per exemple, el 2018 van recaptar 834 milions més que Catalunya per l’IRPF, “malgrat tenir un milió menys de població” i un tipus impositiu cinc punts inferior.
De moment, i a falta de trobar un panorama menys convuls per a l’economia, la pilota és a la teulada del nou comitè d’experts per a la reforma fiscal que el Govern ha encomanat pronunciar-se al principi del 2022. Entre les tasques avança
“BAIXADA HISTÒRICA” Ayuso promet el mateix que fa dos anys: mig punt menys a l’IRPF
RECAPTA MENYS, PROTEGEIX POC Madrid, que deixa d’ingressar 4.100 milions, és a la cua en educació i sanitat
ADN madrileny
des per Montero, figura pactar tipus mínims i màxims de patrimoni i successions per a tot Espanya. La ministra d’Hisenda considera especialment lesiu que Madrid, incontestable pol econòmic impulsat per la capitalitat, animi altres territoris, amb molta menys capacitat de generar riquesa i un marge més reduït per endeutar-se, a rebaixar la imposició. I no deixa d’insistir que aquest tipus de polítiques deterioren els serveis que gestionen les autonomies des de la sanitat a l’educació, passant per l’atenció a la dependència.
Madrid està instal·lada a la zona baixa de la despesa pública, a la cua en gen educació i sanitat, cosa que ha donat lloc a un enfrontament enquistat amb professors i sanitaris. Segons les últimes dades disponibles, amb prou feines dedica a la sanitat un 3,7% del PIB, lluny de la mitjana espanyola, 5,6%. El mateix passa amb la inversió en educació, centrada a més en el suport a l’escola concertada. En campanya, l’equip d’Ayuso ha engegat una calculadora fiscal on computar l’estalvi en l’IRPF, segons el nivell de renda, “per ser madrileny” i no viure “en una regió gestionada pel PSOE”. Segons l’eina, un contribuent que guanya 18.000 euros anuals paga 61 euros menys. Si els ingressos ascendeixen a 100.000, la diferència és de 1.235 euros. Fiscalitat a la madrilenya.