L’Espanya que deixarà el 4-M

L’avançament electoral del PP madrileny anticipa un visible enlairament dels populars al conjunt de l’Estat

Madrid se’n va. Ja ho va augurar Pasqual Maragall fa unes dècades. Però Madrid sempre acaba arrossegant la resta d’Espanya. És a dir, el que passa electoralment a Madrid es trasllada més tard al conjunt de l’Estat, amb independència de les correccions de cada territori. La gran pregunta és: es pot mesurar aquest diferencial i extrapolar el resultat madrileny a l’escenari espanyol?

En el cas del PP, l’ascens del qual a Madrid sempre es tradueix en un avanç correlatiu que s’estén com una taca d’oli a la resta de la Península, la correlació varia amb el temps. La distància entre el seu resultat madrileny i el seu resultat estatal és limitada (entre quatre i un màxim de deu punts) quan els populars toquen el seu sòl o el seu sostre electoral. Tot i això, aquesta distància s’amplia fins a 15 o més punts en les etapes de creixement, durant el procés d’absorció de tot el vot de centre i dreta.

Això és el que va passar a començaments de la dècada dels noranta, en paral·lel a l’enfonsament i absorció del CDS, i això és el que podria estar passant ara mateix, en coincidència amb la caiguda de Ciutadans i el corriment de bona part del seu vot cap al PP. Certament, fa 30 anys l’extrema dreta era un espai marginal, amb un vot útil que niava primer a Aliança Popular i després al refundat PP. I, en paral·lel, PSOE i IU sumaven gairebé un 50% dels sufragis, mentre que ara l’esquerra estatal no va més enllà d’un 43%. En conseqüència, el país ha canviat i una part de l’espai que ocupaven l’esquerra i la dreta convencionals l’ocupen avui –com a tot

G=

GENERALS I AUTONÒMIQUES

L’evolució històrica suggereix que un 40% del vot al PP a Madrid suposa entre un 25% i un 30% a tot Espanya

Partit guanyador a cada província

FONT:

Europa– els ultres.

Aleshores, quant de terreny queda a l’abast del centredreta clàssic? La resposta rau en dues xifres. Primer, l’espai entre el centre i l’extrema dreta se situa entorn d’un 45% dels vots. Segon, la ultradreta sembla capaç de captar entre un 10% i un 15% dels sufragis. Això deixa un centredreta unificat entre un 30% i un 35%. On es troba ara el PP? Madrid pot oferir alguna resposta en funció del suport que obtingui Ayuso.

Si la presidenta madrilenya obté un 40% dels vots, cal deduir que els populars poden aspirar, de moment, a un 25% dels sufragis al conjunt d’Espanya.

Gairebé cinc punts més que el 10-N. I algunes enquestes ja ofereixen aquesta estimació. Però si la candidatura de Díaz Ayuso va més enllà i Ciutadans queda laminat, llavors el Partit Popular estarà a un pas de convertir-se en el primer partit, amb una quota electoral propera a un 30%. El gràfic adjunt reflecteix la traducció en escons d’aquestes hipòtesis.

A partir d’aquí el Partit Popular haurà de recuperar un espai de dreta radical que ja ha trobat en Vox el portaveu perfecte de les seves obsessions. Així doncs, el 4-M revelarà la resistència de la ultradreta a la crida del vot útil.