La societat necessita un govern

Transcorreguts més de setanta dies d’ençà de la celebració de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer, ERC i Junts encara no tenen acord per formar govern a la Generalitat. Ahir es va depassar la data límit que, sobre el paper, els republicans havien donat per tancar un pacte amb els seus socis, un ultimàtum que aquests han rebutjat repetidament. A partir d’ara, encara que continuen les converses per a un gabinet bipartit, s’obren altres possibilitats, d’acord amb el que han expressat alguns dirigents durant aquestes setmanes. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, no va descartar que la seva formació –arribat el moment– investís Pere Aragonès però decidís quedar fora del govern, a fi d’evitar la repetició dels comicis, un escenari que ningú no desitja.

En un editorial del 28 de febrer, escrivíem que “esperar fins a l’últim minut per tancar la formació del nou executiu català i els suports a la investidura seria jugar amb foc”. Avui estem a punt de cremar-nos. La societat catalana necessita un nou govern que s’ocupi dels greus problemes del país i traci plans per abordar els reptes que apareixen en l’horitzó. El país vol governants que escoltin les demandes de la ciutadania, que dialoguin constructivament amb tothom i que decideixin sobre les prioritats que es deriven de la crisi social i econòmica que ha portat la pandèmia. En aquest sentit, és de capital importància la gestió intel·ligent dels fons de reconstrucció europeus, peça essencial per abordar el futur immediat.

Els dirigents d’ERC i de Junts haurien de reflexionar seriosament sobre la notable indiferència general que s’ha instal·lat en la societat catalana en relació amb les seves negociacions. A mesura que han transcorregut dies i setmanes sense govern, no són pocs els sectors que, en públic i en privat, expressen el seu escàs interès cap a uns actors polítics

El complicat dia a dia dels catalans necessita una governabilitat sense miratges i sense soroll

que semblen ocupats únicament en les seves pugnes internes i a mantenir una competició extenuant. La falta de sintonia entre els de Junqueras i els de Puigdemont sobre l’estratègia independentista bloqueja aquestes negociacions, així com la voluntat de Junts de vincular les decisions institucionals amb els interessos d’una entitat privada anomenada Consell per la República, que té el centre de gravetat a Waterloo. En el fons, el problema és la desconfiança atroç entre els mateixos partits que han integrat el govern presidit per Quim Torra, marcat per la falta d’impuls i cohesió. És la mateixa desconfiança que va aflorar diverses vegades durant el procés. Amb aquests elements, qualsevol acord governamental sembla condemnat a una inestabilitat impròpia d’un moment tan delicat com el que vivim.

Tot i això, i malgrat la distància entre polítics i administrats, Catalunya ha de posar en marxa el seu govern una vegada per sempre. No hi ha marge per continuar postergant un aterratge en la realitat que s’ha convertit en la condició necessària per a totes les altres coses. Ahir, en aquestes pàgines, fèiem una crida a favor d’un ràpid indult per als dirigents independentistes, per encarrilar sortides al conflicte. Sense un govern efectiu tampoc no avançarem cap a un nou clima polític que aculli el diàleg i permeti resoldre un plet d’aquesta envergadura. A més, Catalunya necessita consensos estratègics basats en acords molt amplis i això no pot tenir lloc sense un executiu autonòmic fiable, estable i capaç de transmetre tranquil·litat i claredat a una societat atacada per la incertesa.

Estem esgotant el calendari de manera irresponsable. Per respecte a la ciutadania i per interès general, el nou govern no pot esperar més. El complicat dia a dia dels catalans necessita una governabilitat sense miratges i sense soroll. És l’hora d’unes institucions que emparin, protegeixin i acompanyin.