Bin Laden, deu anys després

Deu anys van dedicar els serveis d’espionatge dels Estats Units a trobar Ossama bin Laden, el terrorista més buscat del món. Finalment, el 2 de maig del 2011, una vegada confirmat que l’objectiu estava localitzat, el president Obama va autoritzar l’operació a la localitat pakistanesa d’Abbottabad que va posar fi a la vida del fundador d’Al-Qaida.

Amb la seva desaparició, els Estats Units i el món occidental van pensar que es treien de sobre un fantasma que no els deixava dormir des dels terribles atemptats de l’11-S. Però com lamentablement han demostrat els fets posteriors, la mort de Bin Laden no ha suposat una disminució del terrorisme gihadista al món, encara que sí un canvi. El terrorista saudita va convertir conflictes en llocs com Txetxènia i Somàlia en zones d’entrenament i va empantanegar els Estats Units en una guerra de vint anys a l’Afganistan, d’on les seves tropes van començar ahir la retirada. Però el gihadisme ha mutat i Al-Qaida va perdre fa temps l’estatus d’organització terrorista més important, paper que va ocupar l’Estat Islàmic, que en el moment de més apogeu va arribar a controlar vastes zones de l’Iraq i de Síria, on va crear un califat.

Al-Qaida i l’Estat Islàmic s’han convertit amb els anys en enemics declarats, enfrontant-se a Síria i en regions del Sahel. Les dues organitzacions ara estan en conflicte ideològic i militar en molts àmbits, però Bin Laden continua sent per a tots els radicals

Malgrat que Al-Qaida i l’Estat Islàmic són ara enemics, el gihadisme continua sent una amenaça

islamistes la figura a seguir, ja que va ser assassinat abans de la divisió entre l’Estat Islàmic i Al-Qaida i el seu lideratge no va patir aquella fractura. Avui, Al-Qaida s’ha convertit en una marca, una franquícia en lloc de l’organització amb un centre de presa decisions que era abans, amb sucursals al Iemen, Síria, Somàlia, Moçambic, el Sahel i l’Afganistan però gairebé sense atacar a Occident. Les seves franquícies estan centrades en qüestions polítiques locals i són molt autònomes respecte d’una jerarquia debilitada molt llunyana del lideratge centralitzat i global que exercia Bin Laden. Fa anys que el seu successor, l’egipci Aiman al-Zawahiri, està amagat i de fet no se sap si és viu o mort.

Occident continua gastant milers de milions d’euros a l’any sense aconseguir erradicar el terrorisme islamista i ara hi ha més gihadistes al món que després de l’11-S, que continuen veient en Bin Laden una icona. Vuit anys després de la seva desaparició, el 2019, les forces especials dels Estats Units també van matar en un poble al nord de Síria Abu Bakr al-Bagdadi, el califa de l’Estat Islàmic.

Moren els líders però l’amenaça islamista perdura, així com el risc que Occident continuï patint atacs terroristes per cèl·lules que romanen adormides per mig món o per joves radicalitzats per xarxes socials gihadistes i que actuen en solitari. Tenen més dificultat per efectuar macroatemptats –els últims a Europa van ser a Barcelona i a Cambrils–, però continuen sent un perill letal que obliga a no abaixar la guàrdia.