Impressions

Sembla que les negociacions per formar govern van bé i, alhora, van malament. És a dir, són en un territori oxímoron on allò que suma també resta, i cada pas cap endavant reforça el pas cap enrere.

En l’intermedi, apareix l’estèril soroll (reprimendes, ultimàtums, queixes, etcètera) que contamina l’ambient, encara que, noblesa obliga, les negociacions estan sent insòlitament discretes. El que sabem (o sembla que sabem) és que s’ha avançat en un circuït circular, perquè si bé hi ha territoris d’acord que van a bon port, no s’avança ni un mil·ligram en els nusos gordians que, des del principi, impedeixen l’acord. Són on eren, encara que no siguin al mateix lloc: d’una banda, no hi ha acord estratègic per a l’exili català articulat a través del Consell per la República. És a dir, no hi ha acord en com es manté la defensa internacional de la causa catalana i l’esperit de l’1 d’octubre. D’altra banda, derivat d’aquest mateix desacord,

L’escenari d’un govern d’ERC amb Junts a l’oposició no és descartable

tampoc no hi ha unitat estratègica respecte a la relació amb l’Estat, encara que les dues formacions, ERC i Junts, accepten el període de dos anys per donar oxigen a la taula de diàleg. El problema arrela l’endemà d’aquests dos anys, si aquesta taula manté la seva infausta inutilitat. Quina estratègia se seguirà aleshores?, i en la resposta a aquesta pregunta clau arrela la severa bifurcació de plantejaments. És a dir, ERC i Junts continuen transitant per camins paral·lels que no semblen creuar-se: els republicans, en la via de l’autonomisme pactista, aparcada la independència per a temps millors; i els juntaires mantenint l’esperit de denúncia i confrontació, convençuts que l’Estat no respecta a qui se subordina. La qual cosa dibuixa una curiosa metamorfosi: els convergents d’abans s’assemblen als republicans d’ara i viceversa, encara que amb els matisos pertinents.

Per afegir-hi complicació, sembla evident que el repartiment de carteres en el futur govern també va de mal borràs, si més no amb l’esborrany presentat pels republicans, tan beneficiós per a ERC que resulta impossible que Junts pugui acceptar-lo. Sens dubte, no és l’acord fifty fifty de l’anterior mandat, sinó un de draconià que s’assembla al que Sánchez va fer amb Iglesias. De moment, doncs, les divergències caminen en paral·lel als acords, i la resolució de l’escenari està oberta.

En l’únic que no discrepen és a impedir les eleccions, cosa que només deixa dues opcions: o governen junts o governa ERC, i Junts, des de l’oposició, facilita la investidura. Quina serà l’opció guanyadora? Tota resposta, ara per ara, és temerària.