La Vanguardia (Català-1ª edició)
La policia investiga l’auge de les microsectes a l’abric de la pandèmia
Els entorns de les teràpies alternatives i antisanitat, sota la lupa policial
va o enaltia, alternativament, i les castigava, fins i tot amb cops, fins a generar un clima de domini absolut que va arribar a ser també sexual”, resumeix un dels analistes dels Mossos.
En la seva formulació actual, molts d’aquests grups “són una mena de McDonald’s espiritual que satisfà les teves ganes de canviar el món, de trobar el teu lloc”, exposa Perlado. “La major part de les sectes, avui, no neixen a l’entorn religiós, sinó en moviments d’autoajuda, curació, creixement personal, i també en negocis piramidals. Ara es dona un retorn a la natura, i funcionen reclams com les ecoviles, la permacultura ... I moltes vegades la mateixa secta és un procés, no arrenca amb un plantejament inicial”. “Un tret definitori és l’ús de l’engany per aconseguir una finalitat que no exposes des del principi”, exposa l’agent de la Policia Nacional.
Al líder de la Pobla no se li coneixia un ofici, i sovint és així. “Solen ser persones amb do de gents, xarlatans amb carisma”, exposa l’advocat José Manuel Moratalla, que ha portat l’acusació en diversos casos els últims anys. “I no senten una amenaça per un tipus penal específic”, afegeix.
L’article 515.2 del Codi Penal preveu una modalitat d’associació il·lícita per als supòsits en què “fins i tot tenint per objecte un objectiu lícit, facin servir mitjans violents o d’alteració o control de la personalitat per a la seva consecució”, explica Miriam Cugat, professora de Dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de Sectas y sectarios ante el Derecho penal (Aranzadi).
Les forces de seguretat topen amb dos grans problemes en el combat d’aquest delicte: la falta de denúncia (per vergonya o per inconsciència de l’afectat) i per la dificultat de provar la coacció entre persones adultes, com provar que una persona ha accedit a donar el seu patrimoni a una altra per coerció, per influx, o a mantenir relacions sexuals, o abandonar la seva vida i entorn i integrar-se a un grupuscle.
“Tothom entén que si et posen una pistola al cap fas coses contra la teva voluntat, però com provar-ho quan és l’influx d’una altra persona el que t’hi obliga?”, diu Paradell. “Per això és clau que hi hagi una pluralitat de denúncies, que les víctimes actuïn conjuntament”. El mateix inspector i el lletrat coincideixen en la importància del peritatge psicològic o psiquiàtric: “És un 50% o 60% de la càrrega de la prova”, xifra Moratalla.
“Naturalment, en tota relació humana hi ha influència”, valora el psicòleg, “i no tenim una escala aritmètica. La línia és molt difícil d’objectivar, i hi intervenen barems ètics: fins i a quin punt exacte una persona en pot dominar una altra?”.
A FONDO
Voleu contactar amb nosaltres?
Escriviu-nos a: afondo@lavanguardia.es
M’he decidit a parlar per dues coses: per oblidar i per alertar. Jo mateixa em deia: a mi això no em pot passar. I em vaig adonar que m’estava passant veient una pel·lícula a Antena 3 que al principi deia: ‘Basada en fets reals’. Aquells fets eren els meus”.
El relat de la S. (ni tan sols la inicial és real: demana l’absolut anonimat, per protegir-se en el seu entorn laboral actual) és demolidor. És un cas que es va sentenciar el 2018. Al guru, Francesc F., el van condemnar a 23 anys de presó, però no per l’article 515.2 del Codi Penal, en què encaixaria el grup sectari, sinó per abusos sexuals. Ho van denunciar quatre de les vora 50 persones que van passar per la seva consulta de teràpies alternatives. Al principi deia que tornava l’energia i guaria els seus pacients, a l’etapa final deia que era Jesús, i Maria Magdalena cadascuna de les seves víctimes. “Era amic dels meus pares –arrenca la S., per telèfon– i es va oferir a donar-me classes de repàs. Jo tenia 14 anys. Em va inflar el cap, deia que ningú no em valorava. Ell no tenia pressa, va actuar com un psicòpata, sense pressa. Però és que al principi no el recordo ni tan sols malament. Em va anar fent una confiança que no havia tingut mai. Va començar amb els abusos, deia que m’havia de donar energia. Jo no ho entenia i no m’agradava, però ell em deia que ho havia de fer per ser més bona persona. Els abusos van ser progressius, va saber ser pacient i no va començar amb els tocaments fins que vaig tenir 18 anys. Segons ell, era una teràpia energètica. Més endavant va passar a la masturbació, i quan jo tenia 31 o 32 anys va arribar més lluny encara. Em va agafar en una època molt vulnerable, després d’una ruptura sentimental, perquè la meva manera de contradir-lo –ell no volia– va ser tenir parella a fora. De la meva família sí que havia aconseguit allunyar-me’n. Era torner, però va fer cursos de reiki i homeopatia i va obrir una consulta. Jo vaig recomanar a alguna amiga que hi anés, i també la va enganxar. Ho sabia tot de mi i em podia amenaçar com volgués. Deia que jo en aquest món tenia una missió i que era la curació dels altres, i que en negar-me a rebre la seva energia les conseqüències eren que d’altres emmalaltien. Jo tenia pànic, i passava per l’adreçador. També ens treien diners, amb la consulta i amb cursos. Als 34 anys vaig aconseguir sortir-ne. Vint anys. Ara en tinc 40 i m’agradaria tenir un fill, cosa que ell em prohibia. Ho estic intentant. Però em va anar bé per a una cosa: per adonar-me que hi ha coses de la vida quotidiana, minúcies, que no et poden afectar... No em deprimeixo amb ximpleries, si veig que alguna cosa petita m’està afectant, m’aturo i em dic: és tan fort el que va passar”.
La B. és una de les amigues que van acudir a Francesc F. per recomanació de la S. “Vaig començar a anar-hi un any després de la mort del meu pare. Buscava creixement personal, ja havia fet constel·lacions familiars. Em va captar ràpid. Em va fer unes quantes preguntes i de seguida ens va començar a descriure com era jo i el que m’estava passant. Em vaig quedar al·lucinada. Després he entès que els patrons es repeteixen, però en aquell moment vaig sentir que em coneixia. Em va fer ratllar una llista amb les emocions que tenia: dependència, ansietat, baixa autoestima, frigidesa... Em va dir que m’ajudaria a curar-me, a treure’m totes les emocions negatives. Jo havia patit un tumor cerebral als 20 anys i també tenia aversió als homes, per un abús sexual que vaig patir d’un familiar quan era petita. No em considerava lesbiana, però només tenia relacions amb dones. Em va dir ‘amb mi superaràs aquesta por, podràs decidir si vas amb dones o homes’. Va començar amb carícies... després masturbacions, fellacions i finalment penetracions. Mai ningú no m’havia penetrat. Era un home gran, calb, amb ulleres. Em feia fàstic quan ho feia, tenia ganes de vomitar, quan acabava corria a casa i em rentava. Havia de fer-ho perquè si no, no avançava, ell em deia que ho havia fet molt bé, que estava avançant cap a l’amor que no havia conegut. Arribava a un punt en què si no hi havia penetració a la sessió, perquè hi havia gent a la consulta per exemple, jo mateixa pensava que aquell dia no havia avançat. El tenia guardat al mòbil com a “Francesc el Salvador”. En tenia una dependència emocional absoluta. Cobrava 40 o 50 euros per sessió. De vegades si havíem passat dues o tres hores al llit em deia que no feia falta que pagués... Vaig sortir-ne perquè un dia vaig quedar amb la S., em va preguntar si Francesc F. m’havia fet alguna cosa. Vaig mentir. Però em va ensenyar una notícia que havia sortit al diari, deien que Francesc F. havia estat condemnat per abusos sexuals. Vaig començar a plorar sense parar. L’hi vaig explicar tot, i ella em va dir que havia passat pel mateix. L’endemà vaig anar als Mossos i vaig denunciar. M’ha costat anys deixar de parlar com ell. Els psicòlegs m’han ajudat a entendre el que va passar, que em perdoni i no em senti culpable. Perquè una cosa és que t’ho facin de nena, però... d’adulta? Com em vaig poder deixar enganyar així? Fa un any em van trucar els Mossos per advertir-me que per edat aviat obtindrà el tercer grau i podrà sortir. No sé què faria si el veiés, de vegades penso que potser encara seria capaç de ferme alguna cosa. Tenia una capacitat impressionant de manipular”.
Cas diferent és el de Fernando Benedicto. Va passar 34 anys en una entitat que està inscrita al registre d’entitats del Ministeri de Justícia i que ha tingut nombroses denúnciespersectarisme.“Alguns grups es poden enquadrar en l’àmbit de les religions, però alguns tenen comportaments totalitaris i de manipulació psicològica i persuasió coercitiva d’alguns dels seus membres”, expliquen els especialistes en sectes dels Mossos d’Esquadra.
“Em van captar –narra Benedicto– amb 14 o 15 anys i vaig anar ascendint en l’organització, però no van deixar de tractar-me mai com un esclau, dient com havia de vestir i què podia menjar i què no. No podia fer res sense demanar permís. Fins que vaig patir una depressió i em va canviar la veu i van començar a menysprear-me i a acusar-me de falta de compromís, quan feia 34 anys que els servia. No ho vaig tolerar. Molts dels que eren a dins s’adonen que, contra el que predicaven, l’apocalipsi no va arribar el 1894, ni el 1914, ni el 1925, ni el 1975, fins que van deixar de posar data; ara, amb la pandèmia, tornen a dir que és imminent. Mentides”.
20 ANYS AMB UN GURU “Em va anar fent una confiança que no havia tingut mai, fins que ho va saber tot de mi”
ANTECEDENT D’ABUSOS “Tenia aversió als homes i ell em va dir: ‘Amb mi superaràs aquesta por’”