La Vanguardia (Català-1ª edició)
La mitjana de trucades per aparell és únicament d’una a la setmana
Llavors et trobes una moneda de 50 cèntims oblidada en una capseta i no pots sinó elucubrar qui diables va passar per aquí i a qui va trucar. Potser havia de dir alguna cosa realment important a algú, potser havia de dir a algú que l’estima o alguna cosa així i potser no li van contestar i una terrible decepció el va fer oblidar la moneda. Després, al final de la Rambla, l’última cabina s’empassa la moneda en qüestió. En una de les cabines que van desmantellar fa pocs dies un artista urbà conegut com a Palabras Pegadas va enganxar un adhesiu que deia: “quan els telèfons tenien corretja els homes eren lliures”. Però ja no hi és, ni la cabina ni l’adhesiu. L’arqueologia no es refereix únicament a realitats gaire antigues.
El geògraf i director de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Muñoz, tampoc no es mostra indiferent davant la imminent extinció de les cabines telefòniques. “És que una cosa és eliminar les cabines telefòniques perquè ja no s’utilitzen i una altra no donar-los cap altra funció –lamenta el geògraf–. També estan desapareixent a poc a poc els quioscos i les bústies. Parlem del final d’una sèrie d’elements que posen de manifest el caràcter públic de la gestió de l’espai col·lectiu. I aquest procés el que ens ve a indicar és que les nostres vides es desenvolupen cada vegada més en bombolles privades, en lloc d’espais compartits. Podem conservar una cabina, museïtzar-la, però el realment interessant seria reciclar-les”.
El geògraf Muñoz advoca per donar un altre ús a les entranyables cabines telefòniques, per donar-los una altra funció que estigui d’acord amb aquests temps. A Anglaterra la llista de transformacions d’aquests elements del mobiliari urbà és molt llarga: biblioteques, cafeteries, botigues d’ulleres de sol, barrets i souvenirs... “Fins i tot van transformar centenars de cabines en una mena de microestacions de teletreball proveïdes de monitors, impressores, endolls... Perquè cada vegada més gent treballa d’una manera itinerant”. I aquí a Barcelona, agrega el geògraf, durant tota aquesta pandèmia, s’està posant de relleu la greu falta d’urinaris a l’espai públic. I si algunes cabines telefòniques es transformessin en això?