La Vanguardia (Català-1ª edició)
La successió de Rupert Murdoch i el futur de News Corp
El 1968 Rupert Murdoch va ser cridat amb urgència per sir William Carr, propietari del dominical News of the World (sis milions d’exemplars). La trobada va ser a la seva mansió de Londres, i a primera hora del dia. Carr era un borratxo empedreït i els seus advocats no el deixaven fer negocis després de les 10.30 hores del matí. Murdoch va volar des d’Austràlia i, coneixent la voluntat de vendre de Carr, va irrompre amb el seu estil característic per negociar: “Senyors, he vingut pagant-m’ho tot. Aquest viatge no els ha costat res i els agrairia que, per no perdre el temps i incrementar-ne més el cost, jo me’n pogués tornar a casa amb un acord aquí i ara”. El vell aristòcrata va rondinar, però tant ell com el seu banquer van quedar impressionats amb la franquesa de Murdoch: “Mirin, sortiré d’aquesta habitació durant cinc minuts, decideixin sí o no, perquè jo torno avui mateix a Austràlia”.
Van passar els minuts previstos i Murdoch va sortir de la reunió com a nou propietari del News of the World ,un dominical en crisi, però que tenia a Bouverie Street una de les plantes d’impressió més grans i infrautilitzades del món: el News of the Word havia arribat a vendre en els seus millors temps gairebé nou milions d’exemplars. En menys de deu minuts Murdoch havia comprat el dominical i unes rotatives sobredimensionades. Per això, el següent pas va ser comprar, l’any següent, The Sun, un mitjà popular també en decadència que volia rellançar enfront del Mirror, el tabloide més popular de la classe treballadora britànica.
Així va començar la història de News Corp, l’imperi mediàtic més gran i diversificat del món que el 2020 va tenir pèrdues de 1.550 milions de dòlars. Avui Murdoch té 90 anys, però continua molt actiu (acaba de comprar l’Investor’s Business Daily per 275 milions de dòlars). Va néixer a Melbourne i és l’únic fill mascle d’un editor de diaris regionals, va estudiar a Oxford, on se’l coneixia com a Rudy el Roig iva treballar al Daily Express, que llavors era, ha dit, “una autèntica casa de putes”.
Avui els seus negocis a Austràlia són marginals, els de la Gran Bretanya tampoc no són tan rendibles com van ser, i només guanya diners als Estats Units. The Sun perd diners i audiència, el Times i el Sunday Times no aconsegueixen les subscripcions digitals que n’assegurin el futur i miren amb enveja la transició del Financial Times. Només funciona el seu Sky Television, una imitació de la BBC amb periodistes independents i molt allunyada de la hiperventilada Fox News, convertida en una televisió tan tòxica com postrada als peus de Donald Trump. La resta dels negocis, després de la venda de la 20th Century Fox a Disney, arrosseguen el pes d’una excessiva paperització amb el New York Post i altres tabloides que perden diners, i un Wall Street Journal que no aconseguirà mai recuperar el sobrepreu pagat a la família Bancroft (5.600 milions de dòlars).
Murdoch ha disparat a tot el que es mou: el 1998 va comprar Los Angeles Dodgers per 311 milions de dòlars i aquell mateix any va intentar aconseguir el Manchester United FC per 625 milions de lliures, però la comissió de competència britànica ho va impedir. No va aconseguir reflotar setmanaris com ara TV Guide, New York Magazine i Village Voice, i ha venut National Geographic a Disney. Queden enrere dos grans fracassos digitals: la ruïnosa compra de MySpace per 580 milions de dòlars (i que va vendre per 35 milions) i el fiasco de The Daily, un diari en iPad que només va durar dos anys, en què va invertir 60 milions de dòlars. El 2014 va intentar comprar Time Warner per 80.000 milions de dòlars, però els hereus de Henry Luce van rebutjar l’oferta. Tota aquesta diversificació en l’àmbit global li va permetre cobrir els dèficits dels seus diaris, negocis impresos que avui representen un 20% de tots els ingressos del grup.
Murdoch es va casar el 2016 per quarta vegada, ara amb Jerry Hall, una supermodel i exnòvia del cantant Mick Jagger. Sense amics i “casat amb els negocis”, conserva un fort accent australià i “els diaris són l’única cosa que li interessa”; des de Truman ha conegut 14 presidents dels Estats Units i en aquest aspecte supera Elisabet II. Les seves frases més famoses continuen sent: “No vinc a negociar, sinó a comprar”, “no tinc amics o enemics, només competidors” i “si t’endeutes, endeuta’t sense mirar-t’hi”, lliçons apreses d’Onassis.
Els seus sis fills de quatre matrimonis no es parlen i tots els seus plans per succeir el fundador de News Corp han fracassat. En Lachlan, de 49 anys, el més gran dels homes i el més conservador, és el més ben posicionat, sobretot des que en James, 48 anys, el més liberal i intel·ligent, va renunciar a treballar a News Corp. La sèrie Succession d’HBO sembla inspirada en les lluites internes dins dels Murdoch. Quan va fer 75 anys, Charlie Ross li va preguntar fins quan continuaria al capdavant del grup. La seva resposta va ser tan rotunda com desconcertant: “Per sempre”.