El testimoniatge martirial dels cristians

un cristià als països on els cristians són minoria religiosa. A Occident, entre nosaltres, la persecució segurament pren formes més subtils, amb legislacions contràries a la presència pública dels cristians o amb discriminacions a la vida social.

La llibertat religiosa, que és un dret fonamental, encara avui és un dret escàs i poc implementat arreu del món. La persecució dels cristians és una autèntica situació d’emergència humanitària. No es tracta de reclamar protecció per a una confessió religiosa, sinó de defensar la llibertat religiosa de totes les persones, de qualsevol confessió, per poder exposar i practicar les seves creences. El papa Francesc demana “que acabi ja aquesta persecució contra els cristians que el món sembla que vol amagar!”, i recomana continuar “el camí espiritual d’oració intensa, de participació concreta i d’ajuda tangible en defensa i protecció dels nostres germans perseguits, exiliats, assassinats pel sol fet de ser cristians”. En el seu darrer viatge a l’Iraq, predicant a l’església de la Immaculada Concepció de Qaraqosh, digué: “Mentre arribava amb l’helicòpter, vaig mirar l’estàtua de la Mare de Déu col·locada sobre aquesta església de la Immaculada Concepció, i li vaig confiar el renéixer d’aquesta ciutat. La Mare de Déu no només ens protegeix des de dalt, sinó que descendeix cap a nosaltres amb tendresa maternal. Aquesta imatge seva fins i tot ha estat danyada i trepitjada, però la cara de la Mare de Déu segueix mirantnos amb tendresa. Perquè així ho fan les mares: consolen, reconforten, donen vida. I voldria agrair de cor a totes les mares i les dones d’aquest país [l’Iraq], dones valentes que segueixen donant vida, malgrat els abusos i les ferides. Que les dones siguin respectades i defensades! Que se’ls ofereixin cures i oportunitats!

En aquest mes de maig, mes de Maria, preguem junts la nostra Mare, invocant la seva intercessió perquè puguem vèncer la pandèmia i per la perseverança en el testimoniatge valent dels cristians, malgrat les persecucions. Si van perseguir Jesús, també ens perseguiran a nosaltres. Ja hi hem de comptar, que estimar s’ha de fer amb obres d’amor i de perdó, no només quedar-nos en les paraules; i les obres comprometen, a vegades són “perilloses”, perquè subverteixen els criteris del món contrari a Déu i al seu amor. No tinguem por d’anar a vegades contra corrent, no siguem esclaus de quedar bé o dels màxims likes. Seguim el Crist amb radicalitat, sense mitges tintes i amb un amor indefallent, tot denunciant amb valentia les injustes persecucions o discriminacions.

Cada 5 minuts és assassinat un cristià als països on són minoria religiosa; a Occident la persecució és més subtil