La ciència més ramblera

La Rambla del turisme i la cultura també té passat i futur científics

És difícil trobar un avenç social o un moviment d’avantguarda que no s’hagi estrenat a la Rambla. Les tendències artístiques, la lluita pels drets civils o les conquestes socials en són exemples obvis. Però no és tan freqüent que s’associï el passeig barceloní amb l’excel·lència científica. I això malgrat que va ser aquí, al número 14 de la rambla de les Flors, on va obrir consulta la primera dona que va exercir la medicina a Espanya, Dolors Aleu.

Això va passar el 1883. Gairebé 140 anys després, la medicina i el conjunt de la ciència no només no han abandonat la Rambla, sinó que hi ha una desena d’institucions molt rellevants que es mantenen actives al passeig i a l’entorn immediat. Durant molts anys, han estat eclipsades pels barrets mexicans i les samarretes de Messi i

Cristiano Ronaldo. Avui, en el llindar de la postpandèmia, la ciència de Rambla acusa els mesos d’inactivitat, però es manté amb vida.

El juny del 2020, La Vanguardia va convocar 16 agents culturals de la Rambla per posar en relleu la qualificada presència de la cultura al passeig. Fruit d’aquesta trobada va ser una foto col·lectiva sobre el mosaic de Miró i unes reflexions compartides sobre la necessitat de frenar la desertització d’un barri clau de la ciutat.

Aquesta setmana, les convocades per aquest diari i per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Racab) han estat deu institucions que treballen en l’àmbit de la ciència. Algunes repeteixen foto, perquè la frontera entre la ciència i les arts és, per fortuna, permeable.

Escenari: la sala d’actes de la Racab, ubicada a l’històric edifici als baixos del qual hi ha el teatre Poliorama.

Entitats representades: la mateixa Racab, les veïnes reials acadèmies de Medicina i Farmàcia, la delegació del CSIC, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ateneu Barcelonès, el CCCB, el Museu Marítim, la facultat de Geografia i Història de la UB i l’entitat Amics de la Rambla, dinamitzadora del passeig.

Propòsit: visualitzar que malgrat dècades de marabunta turística i de progressiu rebuig del passeig per part de la població local, sobreviu una activitat científica i cultural que caldria potenciar, si no es vol abandonar el cor de Ciutat Vella al lleure de baix cost i a les formes especulatives associades.

LLEGIU ALTRES CLAUS CREATIVES DE WOLFE A

www.lavanguardia.com/cultura

Així ho demostra el seguiment realitzat a les prop de 5.000 persones que van assistir el 27 de març al concert pilot que es va celebrar al Palau Sant Jordi de Barcelona. Ho intuíem, vam treballar des del minut zero perquè fos així, però els resultats de l’estudi liderat per l’hospital Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) validen la nostra tesi que és també la nostra convicció: la cultura és segura. El primer concert celebrat sense distàncies entre els assistents només ha registrat sis casos positius de covid, dels quals quatre és segur que no es van infectar en el marc de l’activitat cultural, fet que suposa una taxa d’incidència molt inferior a la mitjana.

El perquè una iniciativa com aquesta s’ha fet ara i aquí, a la capital catalana i en un exercici impressionant de lideratge, de coresponsabilitat i de generositat per part de les empreses musicals promotores s’explica pel convenciment absolut i la tossuderia ben entesa d’un sector estratègic i cabdal a casa nostra que ha defugit el victimisme i la paràlisi i ha estat valentament propositiu. La cultura ha mogut fitxa, ha fet més que ha dit i, tot això, malgrat la precarietat i els dèficits històrics que arrossega fruit d’anys i panys de no tenir uns drets culturals prou reconeguts ni blindats, fet que s’ha acabat traduint amb l’esclat de la pandèmia en la posada en perill dels seus drets laborals.

La tríada que explica l’èxit d’aquest assaig clínic se sustenta en tres aspectes principals: el lideratge dels festivals que l’han impulsat, el rigor científic que atresora l’equip de Can Ruti (amb mencions especials per als doctors Clotet, Llibre i Revollo) i la cooperació entre els àmbits cultural, sanitari i institucional.

El concert de Love of

Lesbian al Sant Jordi és molt més que un assaig clínic pioner i que una iniciativa a mig camí entre la il·lusió i la necessitat de conquerir la represa com a única via per a la supervivència del sector. El món sí que ens ha mirat aquests dies, amb interès i amb un punt d’admiració, com declarava públicament John Hoffman del GSMA, atès que aquesta prova s’ha convertit en un projecte nacional d’abast mundial i amb resultats homologables per a tots els sectors. Ja no n’hi ha prou de recordar que la cultura és essencial i és segura. La cultura, ho constatem gràcies a la iniciativa del Sant Jordi, és també salut emocional i forma part, claríssimament, de la solució i assenyala el camí per recuperar allò que ha estat fins fa molt poc la nostra vida quotidiana.

La cultura és una eina poderosa de reactivació econòmica i social i ha fet els deures no només en clau interna, sinó mostrant una generositat enorme envers altres sectors productius. Tot el coneixement i l’expertesa que acumulem, col·lectivament, gràcies a aquest assaig clínic tindran la seva translació en altres àmbits. M’agrada pensar que davant d’una triple crisi la cultura ha tingut la capacitat d’articular un triple poder sanador: s’ha prioritzat la salut anímica que garanteix la cultura, n’hem posat en valor la capacitat econòmico-creativa, i hem recordat el vessant social de la cultura i el seu rol determinant en la creació d’identitat i de comunitat.

No ens aturem aquí, com no s’atura el sector cultural. L’endemà mateix de la presentació de les dades del Sant Jordi, les sales de concert catalanes ens recordaven la necessitat d’agilitzar els protocols que permetin reactivar el sector i demanaven en aquest sentit “inversió i agilitat” per al seu desenvolupament. En això treballem, conjurades per transitar conjuntament i sòlidament el trajecte que ens conduirà fins la represa total de la normalitat.

Els resultats de l’estudi del concert del 27 de març validen la nostra tesi: la cultura és segura

Aquesta prova s’ha convertit en un projecte d’abast mundial i amb resultats homologables