La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entre rellotges
Sergio Vila-Sanjuán
Els convocats estan apareixent amb magnífica puntualitat.
–El contrari seria xocant en aquesta sala de rellotges –comenten Jordi Juan i Miquel Molina, que els reben quan arriben.
Som a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que en temps pretèrits tenia encomanat fixar l’hora oficial de la ciutat. Ara ens fa companyia un impressionant rellotge astronòmic en un moble de tres metres per dos metres, que va fabricar el mestre suís instal·lat a la vila de Gràcia Albert
Billeter, i davant el qual ens podríem passar hores observant esferes, pèndols, constel·lacions del zodíac i mecanismes diversos.
Els responsables d’institucions convocats se saluden i comenten vivències, bastant compartides, de la situació general: el que ha superat la covid, qui ha tret de la pandèmia la familiaritat amb noves tècniques de comunicació...
Jordi Juan dona la benvinguda en nom de La Vanguardia. Diversos assistents el feliciten per la informació mèdica i científica que està brindant el diari.
–La Vanguardia sempre l’ha cuidat –manifesta el nostre director–, però aquests últims temps, i amb motiu, l’estem cuidant molt més.
Molina recorda el sentit d’aquesta trobada, que manté viu l’esperit d’una iniciativa anterior, la reunió d’institucions culturals d’aquesta emblemàtica zona el juny del 2020.
–A través de la creació, i ara de la ciència, volem contribuir a mantenir activa la Rambla i evitar-ne la desertització –assenyala.
Durant els minuts preparatoris, escoltem de llavis diferents una reivindicació comuna. En aquests centres s’hi està desenvolupant un bon nombre d’activitats, però els seus responsables demanen més projecció mediàtica.
–Aquesta és una de les raons per les quals avui us hem demanat que vinguéssiu –coincideixen a assenyalar en Jordi i en Miquel.
Josep A. Bombí, de la Reial Acadèmia de Medicina, ressalta conferències recents sobre protonteràpia i vacunes. Lluís Calvo, delegat del CSIC, observa que “el nostre ciutadà encara no té prou clar el missatge que el benestar i la prosperitat depenen en bona mesura de la inversió en investigació”. Calvo destaca el gran nombre d’investigadors i centres vinculats a la seva entitat a Barcelona, consagrats a les ciències del mar, la biologia evolutiva i molecular o els estudis espacials.
Ricardo Piqueras, de la facultat de Geografia i Història, apunta que “hem apostat per integrar al barri i el barri s’integra”.
Pere Berga, vicepresident de la Reial Acadèmia de Farmàcia, mostra la satisfacció de treballar en aquesta “joia del Gòtic” que és l’Antic Hospital de la Santa Creu.
Arriba Isona Passola, presidenta de l’Ateneu. “Lamento ser, com en altres ocasions, l’única dona d’aquesta reunió. Desastre de país!”, llança d’entrada.
No estava previst que això passés. Estava previst que vinguessin Judit Carrera, del CCCB, i Elvira
Mastas, pel Marítim, però al final van haver de ser substituïdes i al seu lloc hi han acudit senyors. Joandomènec Ros explica que en quatre mesos, molt probablement, donarà pas, a la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans, a la filòloga Teresa Cabré. Joan Jofre, president de la institució que ens acull, comptava amb una candidata per al seu relleu, però al final no va poder ser.
El grup passa al saló de sessions, un altre espai que reclama ser apreciat amb la boca oberta. Sobre les portes, rètols amb referències a la Technica, Chimica, Physica, Biologia, Geophysica, Mathematica... A les parets inspirats frescos al·legòrics: laboratoris, ferrocarrils, fins i tot un esquelet de dinosaure.
Enfilat a una escala –un clàssic a les seves fotos estrella–, Pedro Madueño imparteix indicacions.
–T’hem de mirar a tu? –li pregunta Calvo.
–A mi no, al lector! –respon en Pedro.
Fer la foto demana relativament poc temps i, en acabar, Isona Passola se’n va molt de pressa: justament avui la vacunen.
Després d’ella, periodistes i convidats van desfilant cap a les seves respectives ocupacions, però l’autor d’aquestes línies, en la seva primera visita a la casa, opta per aprofitar l’ocasió.
El president Jofre, biòleg, amb una destacada carrera acadèmica, es presta amablement a ensenyarla i passo una estona deliciosa recorrent aquest espai modernista, amb vitrines poblades d’objectes singulars –antics microscopis, prismes de vidre, baròmetres, un hidròmetre, una càmera de daguerreotips–; amb parets cobertes de retrats de científics; amb una ben nodrida biblioteca i arxiu.
Accedim a les àmplies terrasses dels pisos superiors –una de les quals amb vista de 360 graus sobre Barcelona– i a la cúpula on es va refugiar George Orwell durant els fets de maig del 1938. La institució ofereix visites guiades diverses vegades per setmana, i garanteixo que és una visita que val la pena.
–Està clara la part de Ciències, però quina és la d’Arts en aquesta Acadèmia? –li pregunto al president Jofre.
–Les arts aplicades. Construir els objectes de mesurament que ha vist requeria artesans molt experimentats i especialitzats, i per això es van incorporar a la nostra institució.
Dubte aclarit.
“El benestar social depèn en bona mesura de la inversió en investigació”, diu Lluís Calvo, del CSIC