La Vanguardia (Català-1ª edició)
Teràpia necessària i agitadora
Zahara s’ha convertit en icona i referència de causes tan justes, necessàries i fonamentals com l’assetjament escolar, el maltractament, la supremacia masclista/masculina en àmbits de la vida personal, familiar, social i professional, o la simple visibilització d’allò que és diferent com una condició humana tan legítima i respectable. Un exemple a seguir amb el focus posat especialment en els últims temps, encara que la cantant jaenesa ja fa dos decennis que té una sòlida carrera i que consolida i busca les seves referències musicals i també vitals.
El seu salt al gran públic s’ha accelerat potser per aquestes raons extramusicals, per dir-ho així, però benvingut sigui, perquè el seu efecte no només és indiscutible entre audiència en general i aficionat
Zahara
PUTA en particular sinó també entre no poques companyes de professió. I amb efectes tan indiscutibles com beneficiosos. El seu grau de valentia i gosadia és ampli i conegut, i des d’aquí cal contemplar la seva absorció d’altres sonoritats i maneres de treballar i crear musicalment. La joint venture amb Martí Perarnau IV, tant a efectes de producció, com d’instrumentació i protagonisme, continua en curs, fent que una cantant que venia del prototip pop amb innegables dots vocals s’allunyi del tòpic mainstream i elabori una obra tan terapèutica com agitadora. I gens gratuïta, començant pel títol i les temàtiques (la icònica Merichane), construint un edifici sonor abillat amb vestuaris contemporanis i arrelat en la tradició (copla) i la modernitat (rap, electrònica).
Marianne Faithfull
SHE WALKS IN BEAUTY
Faithfull declama/ recita amb espès i pastoral to textos de poetes romàntics a partir del nexe comú de la bellesa. L’agraït contrapunt a una veu no canònica el subministra el bad seed Warren Ellis, en un collage sonor que recorda el Ghosteen de Cave.