El Madrid manté la pugna

Els blancs guanyen als minuts finals un Osasuna combatiu i continuen a dos punts de l’Atlètic

respondre amb una defensa molt ordenada i en última instància va tenir un Sergio Herrera excel·lent. El però més gran que se li pot posar al Madrid va ser la falta de punteria. Al primer quart d’hora va rematar fins a quatre vegades des de lluny, però sense trobar porteria. Fins i tot ho va intentar Casemiro des del centre de camp.

Així que va poder, l’Osasuna va equilibrar el partit apujant la pressió, però llavors el Madrid li va fer més mal i va tenir les ocasions més clares; la millor va arribar en una rematada poc ortodoxa de Hazard que no va ser gol perquè Herrera va treure la pilota en canviar-ne la trajectòria després de fregar-la amb els dits. Després va arribar el moment de Militão. El central, cada vegada més assentat amb Varane, es va erigir en un bon rematador de cap i fins i tot dues vegades va guanyar el salt als marcadors, però no va poder superar Herrera, ja convertit en el millor del seu equip.

L’única contra realment perillosa de l’Osasuna va arribar en una acció que va agafar mal col·locada la defensa blanca i la jugada va acabar en un cop de cap a la xarxa d’Àvila, gol anul·lat per l’àrbitre per fora de joc.

La segona part va començar

ZINÉDINE ZIDANE

amb Nacho per Varane al terreny de joc, un canvi que només semblava per donar descans al francès.

El partit va començar amb molt poc ritme. El Madrid havia perdut la vivor del primer temps i els blancs eren uns altres, força pitjors, molt previsibles.

L’Osasuna es va adonar que al Madrid se li estaven esgotant les piles i va fer un pas endavant. Va començar a llançar alguna contra, però tampoc no estava fi per muntar l’atac. Va poder donar un ensurt al Madrid en una en què Javi Martínez es va quedar sol. Zidane va sacsejar l’arbre i va canviar Marcelo per Miguel i Vinícius, molt imprecís tota la nit, per Rodrygo, que continua sense poder assentar-se a l’equip.

Al minut 71 va entrar Isco per oxigenar el centre del camp per Hazard, que havia deixat alguna pinzellada de classe a la primera part per caure en l’ostracisme de seguida. Quan pitjor pintava per al Madrid va arribar el gol al 75. Isco va servir un córner i Militão va rematar de cap el gol que desequilibrava el partit. Zidane va saltar d’alegria a la banda. Quatre minuts després va arribar la diana afortunada de Casemiro. El Madrid havia salvat els mobles, amb la vista a Londres.

Hazard va sortir de titular per primera vegada en tres mesos, va jugar 71 minuts i va tenir bones sensacions