EL EPO TATGE

Durant un mes els esportistes d’elit musulmans celebren el Ramadà amb el respecte dels clubs i el suport dels seus nutricionistes

terioritzats els preceptes musulmans. “No costa gens. Tot és qüestió de cap”, assenyalen en el seu entorn. Tots dos juvenils es lleven a les cinc del matí per fer la primera ingesta del dia, que sol ser un esmorzar ric en fibra, fruita i, sobretot, molt de líquid.

També es lleven abans que surti el sol els altres dos futbolistes musulmans menors d’edat que sí que resideixen a la Masia. A ells els preparen un pícnic amb dos entrepans que solen ser de tonyina o formatge acompanyats d’una barreta energètica i una mica de dolç. Després tornen a dormir fins a les 8.30 h, que és quan ja es preparen per afrontar el dia.

Tota aquesta pràctica religiosa pot comportar certes complicacions en el rendiment dels esportistes. “Cal tenir en compte els canvis d’humor, les alteracions immunològiques, així com també la possible alteració del rendiment esportiu”, assenyala Sergi Mateo, el nutricionista del Girona, equip que té dos futbolistes musulmans a la primera plantilla. Són Mamadou Sylla i Ibra Kébé. “Nosaltres pesem els jugadors cada dia abans dels entrenaments. També els preguntem quins àpats han fet, perquè no mengen al club. Cal posarlos els ulls damunt perquè mantinguin la composició corporal, ja que molts fan extres amb dolços típics de la cuina musulmana i això cal limitar-ho”, insisteix Mateo.

Un altre dels problemes recurrents és la deshidratació. “Els quatre esportistes musulmans que tenim al CAR no beuen aigua ni s’esbandeixen amb aigua durant el dia. Per això quan es pon el sol trenquem el dejuni amb líquids, com ara una beguda isotònica, rica en sodi i minerals”, explica Saioa Segura, nutricionista del CAR. “Després comencem amb la nutrició amb molts hidrats de carboni que trobem a l’arròs, la quinoa, la pasta o el cuscús. A la nit, en les hores prèvies abans d’anar a dormir després de resar l’última pregària del dia, s’emporten un mos que consta sobretot de plàtans, dàtils i flocs de civada. Al final el que busquem és la densitat energètica amb una aportació nutricional”, destaca Segura.

Un altre dels problemes habituals a què s’enfronten els esportistes d’elit és el restrenyiment. Per això és molt necessari ingerir vegetals i de postres fruita fresca cada dia i fer estudis per saber el color de l’orina. “També els preguntem si tenen molta gana, la sensació de recuperació que tenen després dels entrenaments, a més de fer una densitometria, un tipus de radiografia de dosi baixa que mesura el calci i altres minerals als ossos”, assenyala Segura.

Quan acaba el Ramadà al CAR opten per fer una antropometria, tècnica que permet analitzar la composició corporal i proporcionalitat de cada persona per saber com afecten aquests factors al rendiment. Els elements centrals de l’antropometria són l’alçada, el pes, les circumferències corporals, així com també la grossor del plec de la pell. L’objectiu? Poder unir les seves creences religioses amb la il·lusió de complir tots els seus somnis esportius.

Compleixen amb el dejuni, considerat un mètode de purificació amb què aconsegueixen ser més forts