Competir en temps de Ramadà

Són les cinc de la matinada. Sona el despertador. La comunitat musulmana s’aixeca per aprofitar les últimes hores de foscor per fer la primera ingesta del dia, el suhur. Convé que sigui un àpat ric en nutrients i molt líquid perquè ja no podran ni menjar ni beure res fins que es pongui el sol. Quan surtin els primers raigs de sol rebran el dia amb el fajr, l’oració de l’alba. Serà la primera vegada que es col·loquin a terra, sempre sobre una catifa o peça semblant, per resar orientats cap a la Meca, una pràctica que fan cinc vegades al dia.

Així és el Ramadà, la festivitat que recorda la primera revelació de l’Alcorà a Mahoma i que practiquen tots els musulmans sans que hagin passat la pubertat. Un període de recolliment i purificació espiritual sustentat en l’oració i el dejuni que sempre coincideix amb el novè mes del calendari lunar, el que regeix l’islam. El 2021 va començar el 13 d’abril i s’acabarà el 12 de maig. Entre els 1.600 milions de musulmans que hi ha al món, hi ha milers d’esportistes que afronten aquest període adaptant les creences al dia a dia com a esportistes d’elit. Al darrere tenen un equip d’assessors en nutrició que els acompanyen i assessoren.

A Barcelona és habitual veure el blaugrana Ilaix Moriba resant abans d’entrar en al camp a jugar. “Resa per tot. Per la família, per la salut i sí, ara també per guanyar la Lliga”, explica el seu pare, Mamady Moriba. El bosnià Miralem Pjanic, fill de pares musulmans, també practica el Ramadà adaptant-se a la condició de futbolista d’elit. “Miralem compleix sempre amb les pautes de nutrició dels clubs on juga per mantenir-se en forma”, expliquen des del seu entorn. Ousmane Dembélé és el tercer futbolista musulmà de la plantilla de Ronald Koeman que aprofita aquest mes per reflexionar i llegir l’Alcorà. Els serveis mèdics del FC Barcelona, en col·laboració amb la nutricionista Toña Lizárraga i el xef

Adrián Ponce, han elaborat una sèrie de rutines mínimes diàries per als tres jugadors perquè puguin complir amb els preceptes de la seva religió però sense que això els limiti la condició física.

Aquest mes sagrat de l’islam té, a més d’una funció religiosa, una de mental (enfortir la voluntat) i moral (comprendre el que pateixen les persones privades d’aliment). Al Barça femení Asisat Oshoala i Kheira Hamraoui tenen molt clares aquestes directrius. Totes dues aprofiten aquest temps per estar més pendents que mai de les famílies, malgrat la distància. La d’Oshoala resideix a Lagos (Nigèria), mentre que la de Hamraoui és a Croix (França). En dies de partit Hamraoui no fa el dejuni, tot i que continua estant molt focalitzada en la religió llegint molt l’Alcorà i resant. Per la seva part, Oshoala, a qui és habitual veure pregant, reconeix que l’any passat amb el confinament li va resultar “més fàcil” fer el Ramadà i complir amb el dejuni.

Per trencar aquesta abstinència

Són preferibles les sessions de entrenament matutines 6.50 h Sortida del Sol

FONT: la tècnica és molt important. “Cal començar bevent molt a poc a poc per recompondre’s de la deshidratació després d’estar tot el dia sense beure aigua. També han de menjar amb paciència i lentament per evitar l’empatx”, insisteixen des de la Masia blaugrana. Aquí hi ha fins a quatre futbolistes que segueixen el Ramadà. Entre ells els juvenils Ilias Akhomach i Zacarías Ghailán. Tots dos són majors d’edat, resideixen amb la família a prop de la Masia i tenen molt in

em sentia bé. No sento cap dolor al braç, hem fet una altra radiografia a l’húmer, per si de cas, i estava bé, l’os està ben fixat”, explicava el pilot de Repsol Honda, que després de passar per l’hospital de Jerez va poder participar en l’últim lliure i després en la Q1, en què va ser 4t (i per tant 14è a la graella), frenat per la prudència. “He anat a assegurar, al pneumàtic tou, i això m’ha limitat molt a fer un temps. He acabat la qualy enfadat per l’elecció de la goma feta pensant en la caiguda”.

Per Márquez, en la seva lectura positiva del contratemps, va ser com superar una prova que havia de passar. “No vols que arribi mai la primera caiguda, però tard o d’hora arriba. Que sigui una caiguda forta no ajuda, però sortir-ne il·lès i veure que no passa res en certa manera et tranquil·litza. Vaig dir que tornaria a ser el mateix Marc d’abans, no ara, en un futur, i això vol dir anar al límit, agafar riscos. Em sento amb ganes d’anar al límit, de forçar la màquina”, deia amb la confiança reforçada.

Una altra cosa serà la cursa d’avui: calma, es dona com a recepta. “És difícil saber a què puc aspirar, puc fer una cursa de menys a més, al revés que a Portimão, ara tindré la motivació d’avançar pilots, però no tinc cap resultat al cap”, confessava el català, que es descartava per a gestes.

Un rival menys per al Diablo Fabio Quartararo, que manté l’idil·li amb Jerez: hi ha aconseguit les últimes quatre poles consecutives –la d’ahir, les dues de l’any passat (hi va haver doble GP) i el 2019–, i amb un ritme i velocitat superiors als rivals és el principal favorit a la victòria. I si la cosa va bé, al Mundial.

El francès s’apunta la seva quarta ‘pole’ seguida en el traçat andalús i es posiciona com a gran favorit

LLIBERT TEIXIDÓ És un dels futbolistes del FC Barcelona que alterna la pràctica religiosa amb l’exigència que implica ser esportista d’elit