La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Les reformes laborals estaran publicades al BOE aquest any”
Yolanda Díaz, ministra de Treball i Economia social, experta laboralista, ha assumit amb fermesa la vice-presidència tercera del Govern central, com a cap d’Unides Podem, prova d’una tendència natural al lideratge. Sense descuidar el seu objectiu de revolucionar el mercat de treball, mitjançant les normes legals que vol aprovar aquest mateix any amb el consens dels agents socials, proclama la seva voluntat política d’aplicar el programa de canvi del Govern de coalició que presideix Pedro Sánchez. Pronostica l’acceleració d’aquesta agenda reformista després dels comicis madrilenys.
Som a les portes de reformes compromeses de pes amb Europa. Quan es coneixerà el document complet sobre el mercat laboral?
Es publicaran la setmana que ve. I us he de dir que els agents coneixen l’abast de les deu grans reformes. No només les coneixen, sinó que ja hi estan treballant de ple. I també les set grans inversions que al si del mercat de treball desplegarem.
Hi ha crítiques sobre la falta de concreció, per exemple, sobre tot el que té a veure amb el desmuntatge de la reforma del 2012.
Comprovareu com el text que hem acordat entre el PSOE i Unides Podem es tradueix en el component 23 [grup integral de reformes i inversions presentat pel Govern en nombre de 30]. I ara, al si del diàleg social, l’hem concretat. Al document no podem reflectir el tenor literal, però sí la matèria que abordarem. No ens val tornar al 1997, ni al 2006. Els problemes estructurals del mercat de treball hi eren el 2006, el 2000, 2001. Per tant, el que farem és una gran revolució en l’ocupació a Espanya.
De les grans reformes, hi ha una proposta del Ministeri?
Hi ha matèries que ja hem fet: llei de treball a distància, de transparència salarial o la llei riders. Aquesta última és molt important per la sortida que li hem donat d’accés als algoritmes. Som pioners.
Per què s’ha endarrerit l’aprovació pel Govern?
Els tràmits normatius tenen els seus temps, però el text està acordat amb els agents socials.
Pot detallar les deu grans reformes de les quals parlava?
A més de les que he esmentat, hi ha el que hem acordat aquests dies amb les comunitats autònomes sobre l’abordatge de les polítiques actives d’ocupació. Un altre bloc central té a veure amb el reequilibri de la negociació col·lectiva, al costat de la subcontractació. I després hi ha la formació, els mecanismes de flexibilitat interna i el
REFORMES “Els agents socials coneixen l’abast de les deu i ja hi estan treballant”
PACTE PSOE - UNIDES PODEM “Comprovareu com el text de l’acord es tradueix en l’acord integral”
CALENDARI “Només hem deixat per al 2022 la llei d’Ocupació, nou marc per a polítiques actives”
bloc que aborda l’estabilitat en l’ocupació a Espanya. A Europa ningú no pot entendre per què el 2019 vam tenir més de 6 milions de contractes amb una durada inferior a set dies. No és possible teixir un país amb aquestes modalitats de contractació. Ni projectes de vida. No és possible tenir empreses solvents, robustes o implicar treballadors en un projecte empresarial. No volem vides per treballar, i això està passant, sinó que volem feines per viure. Cal canviar el model també de dalt a baix.
Deixant en tres els tipus de contractes es pot fer aquest salt?
No, gens ni mica. Això és molt complex. S’està posant l’èmfasi als tres contractes i crec sincerament que això és secundari. La clau està en la causalitat i en la raó de cada contracte i les conseqüències que porta. La clau de la reforma és justament incorporar la causa. En definitiva, què és? Miri, vostè ha de
justificar per què fa un contracte que no té caràcter indefinit i les conseqüències que entaula el fet de vulnerar aquesta causa. Amb contractes a temps parcial no consolidem projectes de país. Cap país no es construeix sobre els fonaments de la precarietat.
En què es concreta?
El model al qual anem és que la modalitat per excel·lència és l’estabilitat en l’ocupació, i només quan hi hagi causes fundades podem recórrer a una altra modalitat temporal. Em continuo preguntant per què un empresari que sap que donant de baixa el treballador divendres, per donar-lo d’alta un dilluns, al qual li penalitzem un 40% les seves cotitzacions socials, continua fent-ho. Per què ho fan? Senzillament per un model de precarietat, de dominació sobre les relacions laborals i d’establir pors en les relacions laborals. No té cap altre sentit perquè, insisteixo, va contra els interessos econòmics de la seva empresa. També hi pot haver una part de desconeixement.
La clarificació de la causalitat facilitarà l’actuació de la inspecció o que el treballador vagi als tribunals per reclamar que el facin fix?
No ho delimitaré, no ho he de fer. El que sí que dic és que la modalitat per excel·lència és el contracte estable i només amb una causa es pot recórrer a un altre temporal. Sé que és molt suggeridor parlar de tres modalitats contractuals, però no avancem. La clau és que com no es respecti aquesta causa, comportarà una sèrie de conseqüències. Això estarà en un precepte de l’Estatut, que el delimitaran els agents socials. Serà una norma. El mercat de treball no funciona de manera mecanicista: podem tenir tres contractes i la vida pot continuar. La qüestió és en el disseny, a assenyalar que el contracte estable serà la normalitat i tot el que surti extramurs d’aquesta normalitat s’examinarà.
El ministre Escrivá parla de penalitzar encara més les cotitzacions dels contractes molt curts. Vostè hi està d’acord? No és tant el caràcter punitiu. Això de penalitzar no funciona gaire bé. Es tracta de canviar de model.
Totes aquestes reformes estaran a punt per a finals d’any? Les denominades fites recollides al component 23 les executarem el 2021. Totes i cadascun d’aquestes. És a dir, estaran publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat abans del 31 de desembre. Per això els agents socials ja hi estan treballant intensament. Només hem deixat per a principis del 2022 la llei d’Ocupació, nou marc per a les polítiques actives del qual ja tenim un esborrany. La resta es farà el 2021.
Sobre el diàleg social, és necessari fer-ho tot en un bloc: la negociació col·lectiva, els contractes?
Sí, ho van fent per temes. I es va avançant.
I es tancarà en conjunt?
Sí, globalment.
Llavors el desmuntatge de la reforma del 2012 no anirà a part?
No ens centrem en la reforma del 2012. Podem anar al 2012 i no arreglarem
EL MERCAT LABORAL “El 2019 vam tenir més de 6 milions de contractes d’una durada de menys de set dies”
la situació. És una reforma que suposarà una revolució en l’ocupació. Aquest país necessita teixir un nou contracte social. No es pot construir un país, ni recuperar, malgrat els fons europeus, un país amb un contracte social trencat. Hi ha estancament en les classes professionals, en les classes mitjanes, i hi ha enormes dificultats per desenvolupar projectes de vida i amb certa dignitat.
No som al segle XIX, som al XXI. Se suposa que la tecnologia, la robotització i altres avenços han de servir perquè siguem una mica més feliços.
Sobre els denominats mecanismes de flexibilitat interna... En aquesta crisi s’han aplicat l’adaptació de jornada, canvis de torns... Som conscients que les empreses, pels processos productius, per crisis conjunturals, han de tenir mecanismes per fer un parèntesi i que els permeti mantenir l’ocupació. I una de les claus de la reforma és compassar l’estabilitat en l’ocupació amb mecanismes de flexibilitat.
Hi ha experts que adverteixen que estendre els ERTO més enllà de la covid pot ser car i que funcionen més en la indústria. No hi ha res més car per a una societat que tenir la gent a l’atur. Amb la crisi hem viscut un canvi de paradigma. Aquestes mesures compensatòries, en termes de flexibilitat interna, funcionaran bé. Crec que les empreses, els sindicats, els assessors, tots n’hem après molt col·lectivament.
Quina és la proposta sobre la negociació col·lectiva?
Estem abordant diversos temes, la subcontractació, la reordenació dels convenis, la ultraactivitat, les desvinculacions, modificació de condicions... La redacció final, com sempre, la donaran els agents socials. El diàleg social ja s’està portant a terme i amb intensitat.
Quin volum de recursos gestionen per a les set grans inversions?
És molt elevat, molt elevat. I és per a tres anys, centrat substancialment en la digitalització de tots els serveis, com el SEPE.
Sobre les negociacions amb Brussel·les, en quin estat estan? Hem treballat intensament amb la Comissió. Crec que l’acollida ha estat molt positiva. Un cop presentat el pla, tenim dos mesos per analitzar-lo. El pla de recuperació espanyol és molt positiu, s’està treballat amb molt rigor i amb propostes serioses. Amb la Comissió, es negocia amb intensitat i duresa, sens dubte, però sense grans problemes.
Sobre la reforma de pensions en aquest procés, li preocupa el pla d’Escrivá sobre pensions? El ministre Escrivá està treballant al si del diàleg social i, com sempre dic, el diàleg social funciona. Esperem.
Hi ha alguna possibilitat, per petita que sigui, que el Govern es replantegi la clàusula de manteniment de l’ocupació en la pròrroga dels ERTO covid que reclama la CEOE? Insisteixo, seria absurd que un mecanisme que és de flexibilitat interna, pensat per al manteniment de l’ocupació, que suposa quantitats ingents de diners públics, permeti acomiadar.
Ha descrit objectius ambiciosos per a aquest 2021. Fa poc vostè va estar a Bilbao reunida amb el PNB. Precisament Andoni Ortuzar, president de l’EBB, a les pàgines d’aquest diari li demanava a Pedro Sánchez que anés amb compte amb la mandra. Creu que el president és mandrós respecte als objectius de legislatura? Tem que un resultat advers a Madrid col·loqui el PSOE en una posició més conservadora?
Crec que aquest maig, en aquesta primavera, el que passarà és que comença la legislatura de debò. Crec que desplegarem, amb moltíssima il·lusió i moltíssima esperança, el programa de Govern, perquè és el que vol la ciutadania. Per tant, la legislatura comença ara. Fa més d’un any que estem centrats en la gestió de la crisi més gran que hem conegut al món. I jo l’afronto, com a vicepresidenta del Govern, ho faig amb enorme il·lusió i proximitat als problemes de la gent. No ens distraurem.
Això significa que veurem una acceleració a l’agenda de legislatura del Govern de coalició?
Sens dubte. Quan dic que reiniciem la legislatura és que anem amb xifres de vacunació, afortunadament, molt positives. És la millor eina econòmica que tenim. Em consta: ahir [per dijous] portava la meva filla a l’escola i hi havia els pares i les mares amb certa tranquil·litat per aquest fet. Ens canviarà la vida. I per tant desplegarem totes les veles –si em permeten el terme marítim, soc gallega– per aproximar-nos als problemes de la gent.
Ja arriba el flux favorable del gir copernicà en la política econòmica que ha fet el Govern dels Estats Units de Joe Biden? Sí, segueixo amb moltíssima atenció les polítiques de Biden, i també del secretari de Treball dels Estats Units; em veuré amb ell. El més meravellós de Biden és que ha desplegat sense complexos un programa d’estímuls i un programa d’actuació social que canviarà el paradigma. I dic sense complexos. Això és clau. Jo crec, i aquí parlo com a Unides Podem, si m’ho permeteu, el gran repte de civilització en la gran crisi mundial és que tinguem certes valenties. Per exemple, jo aquests dies observo el debat interessantíssim als Estats Units, amb Biden al capdavant, en
FEINA ESTABLE “Caldrà justificar la causa per la qual un contracte no té caràcter indefinit”
EMPRESES “Per què a qui es penalitza un 40% la cotització continua amb contractes precaris”
matèria d’ingressos públics, sense rubor, dient el que he dit abans: “Miri vostè, per tenir el que necessitem, que és ocupació, que és sanitat, que són un munt de coses, hem de tenir ingressos públics, imposats”, i ho fan amb naturalitat i a l’ofensiva, i jo sento candidats a Madrid que ens diuen que ara no toca. Hi ha vents de canvi a la UE i hi haurà debats interessantíssims sobre què fem amb els programes d’estabilitat, un munt de coses.
En clau política, els indults als presos condemnats pel procés i la reforma del Codi Penal per destensar el problema català. Els veu vostè a curt termini? Això és al fet que em referia abans amb els vents de canvi per transformar el país. I crec que aquí cal anar sense complexos i amb propostes clares. Ja ho he dit públicament: no és el problema de Catalunya, és el problema d’Espanya. Hi ha una eina meravellosa per a qualsevol acció en la vida pública que és el diàleg. Més enllà de les mesures o solucions concretes que s’adoptin, tinc clar que és el problema d’Espanya, que hi ha vents de canvi i que tenim el gran repte i la gran oportunitat de transformar el nostre país, i fer-ho col·lectivament, i jo aposto pel diàleg, com tot en política. Catalunya no hauria d’haver arribat mai on ha arribat, mai, mai.
COST DELS ERTO “No hi ha res més car per a una societat que tenir els ciutadans a l’atur”
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA “La redacció final la donaran els agents socials; el diàleg ja és intens”
BRUSSEL·LES “L’acollida ha estat positiva. Ara tenim dos mesos per analitzar-ho”
LEGISLATURA “Desplegarem, amb moltíssima il·lusió i esperança, el programa de govern”