La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Primer de Maig molt polític demana de frenar l’extrema dreta
Els sindicats animen els treballadors a votar a les eleccions de Madrid
El Primer de Maig va entrar en campanya. El primer que se celebra després del confinament i de l’any de pandèmia va estar marcat aquest any per la presència (i la contesa) política. Tant a Madrid com a Barcelona.
D’entrada, un fet històric. Sis ministres del Govern central van acudir a la cita: les vice-presidentes primera, Carmen Calvo, i tercera, Yolanda Díaz, així com els titulars de Drets Socials, Ione Belarra; Transports, José Luis Ábalos; Igualtat, Irene Montero; i Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes.
La presència de membres de l’Executiu en un acte que, com envia la tradició, els sindicats aprofiten per reivindicar davant el govern de torn els drets de la classe treballadora pot semblar un contrasentit. Però és una mostra més de com l’actual polarització política obliga els diferents actors socials a elegir bàndol. I ahir les centrals sindicals es van posar al costat de l’Executiu progressista per demanar la formació d’un front contra l’extrema dreta, a poques hores de les eleccions a la Comunitat de Madrid.
“Que cap treballador no es quedi a casa perquè les urnes dels barris populars s’omplin de vots i la dreta no ens doni duros a quatre pessetes”, va sentenciar Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT. “Ni un vot treballador a l’extrema dreta”, va clamar el secretari general de CC.OO., Unai Sordo, quan va finalitzar la seva intervenció a la Puerta del Sol. Per Sordo, és necessari posar en marxa un nou contracte social, que “és la millor vacuna perquè les misèries morals de l’extrema dreta no convencin que el problema són els més pobres o els menors no acompanyats”.
No deixa de ser curiós que, sempre al terreny polític, Sordo i Álvarez coincidissin a apreciar el mateix referent internacional: el president dels EUA, Joe Biden, pel seu pla de despesa pública, la pujada d’impostos a les grans fortunes i la pujada del salari mínim. A l’altre front, tots dos van instar a desmantellar la reforma laboral posada en marxa pel Partit Popular, perquè, segons la seva opinió, és la que ha permès les empreses posar en marxa “de manera abusiva” els acomiadaments durant l’emergència econòmica arran de la covid.
A Barcelona la manifestació també va tenir un caràcter polític, no tant en l’eix dreta-esquerra, com pel fet que a Catalunya es lamenta l’absència d’un govern autonòmic que prengui les iniciatives necessàries en l’actual emergència econòmica, perquè “la gent no entén l’actual calendari polític”. “Que deixin de parlar de tant Consell per la República
L’abraçada
Pluja a Via Laietana
FET HISTÒRIC Per primera vegada sis ministres participen en la manifestació sindical
REIVINDICACIÓ CC.OO. i la UGT tornen a reclamar desmantellar la reforma laboral del PP
BARCELONA Ros (UGT): “Que deixin de parlar del Consell de la República i que formin govern”
i situïn de manera clara una agenda social de gestió de la crisi”, va reclamar el secretari d’UGT Catalunya, Camil Ros. “Nosaltres volem un Govern, tot i que no sigui el que nosaltres volíem”, va afegir.
Per la seva part, el secretari de CC.OO. Catalunya, Javier Pacheco, va afirmar que la seva preferència és que es formi un Govern d’esquerres, però també va lamentar que davant l’absència de la Generalitat no és possible treballar en uns pressupostos nous, i va recordar que els actuals es remunten a abans de la pandèmia.
En l’aspecte de les reivindicacions econòmiques, aquest any han cobrat especial relleu els ajustos d’ocupació anunciats per la banca, que els sindicats van atribuir d’“indecents”. Pacheco va qualificar de “vergonya” la decisió d’entitats com CaixaBank i BBVA de retallar milers de llocs de treball, després que aquestes empreses obtinguessin milers de milions de beneficis. I, en el cas de Bankia, després que va ser rescatada amb els diners de tots els contribuents. “No es poden convertir les filials bancàries en botigues de regal per aconseguir la tele o un mòbil”, va ironitzar Ros.
Referent al sector industrial, les centrals van lamentar el tancament de Nissan o Bosch sense presentar alternatives.