Alternant

Als 1890s Emilio de la Cuadra va fabricar els primers cotxes, elèctrics, a la seva fàbrica del passeig de Sant Joan de Barcelona. Molt pocs. El 1899 va constituir la Companyia General Espanyola de Cotxes Automòbils i van passar d’elèctrics a combustió a finals del 1899. Anys més tard, els seus socis Jaume de Castro i Markus Birkigt van continuar amb l’empresa i li van canviar el nom a Fábrica Hispano Suiza de Automóviles, que desenvoluparia vehicles de combustió i la marca Hispano Suiza. Francesc Cabana, a la seva obra fenomenal Fàbriques i empresaris recull aquesta història detalladament.

Veient que el 2025 Seat s’haurà passat als cotxes elèctrics, penso que una cosa que vam començar al voltant del 1895 haurà trigat 130 anys a convertir-se en oportunitat. Això sí, resem perquè el 2025 decidim comprar-nos elèctrics. Resem també perquè a Barcelona quedin alguns carrers per on puguin passar cotxes. Hi ha una absurda obsessió en alguna butaca amb poder per pintar parts dels nostres carrers pels quals circulaven cotxes, motos, camions, autobusos, i plantejar-se que els que viuen a Hospitalet i treballen a Badalona vagin i tornin caminant. I com que som un dels llocs on es fabriquen més cotxes d’Europa, que els fabricants s’espavilin per enviar-los a altres parts del món i mantenir aquí els llocs de treball.

És un moment difícil per als fabricants d’automòbils. Han d’estudiar totes les alternatives, i no és fàcil perquè els tècnics i els d’R+D no paren d’innovar

El de l’automòbil és un sector crucial i no podem permetre que se’ns escapi

en totes les alternatives. Als proveïdors de components i de matèries primeres els passa el mateix. Els components seran diferents per a cada tipus d’automòbil i els que subministren acer, alumini, plàstics, fibra de carboni no paren de fer ofertes interessants. Els fabricants s’espien els uns als altres: “Si aquest es passa a l’alumini potser hauríem de pensar a passar-nos-hi nosaltres també”.

Els fabricants xinesos han d’estar discutint quan es llancen al món i com. Geely ja ho va fer comprant Volvo. La discussió de sortir a Europa, que per a ells és més accessible que els Estats Units, ha de ser el principal tema de discussió allà. Anem veient com el nombre de fabricants als EUA i Europa es redueix via aliances, fusions i adquisicions. Hi ha Stellantis, que ja té dins Fiat, Chrysler i Peugeot. I la digitalització està portant alguns a saltar-se els concessionaris i vendre en línia.

És un sector crucial i el continuarem renovant per fer automòbils millors, més segurs, menys contaminants. No podem permetre que se’ns escapi. El Govern hauria de continuar millorant infraestructures, deixar-los circular per les ciutats i desplegar llocs de recàrrega per als elèctrics. Però no cobrar impostos d’uns, de combustible, per donar-los a d’altres, elèctrics. El que vulgui una cosa o una altra que pagui el que costa. En un moment es va parlar de cotxes voladors i vaig tenir un ponent, president d’una empresa xinesa, que els feia. Si me’l paga el Govern, jo em compro un cotxe volador.